Freestyle Records, la joia de la corona

Un dels secrets més ben guardats dels britànics és aquesta modesta companyía discogràfica, que fen la feina de la formigueta ha aconceguit un catàleg per treures el barret. Nascuts a Londres l'any 2003, Freesyle Records té en nòmina a una sèrie de bandes que cuiden la música negre amb molt de respecte i sobretot amb molta qualitat interpretativa, i els ha convertit en un dels segells més destacats i respectats. Amb un catàleg molt eclèctic i que abraça estils que van del soul-funk al latin, passant pel afrobeat o el hip-hop, Freestyle Records té a la seva escuderia bandes australians de soul-funk com Randa & The Soul Kingdom o Deep Street Soul, el trio de hammond soul-jazz americà Soulive, i per descomptat formacions britàniques com The Impellers , els dandies del soul-jazz (a la foto) Speedometer i The Fantastics!, banda de Londres que el 21 d'octubre visitará El Junco Club de Madrid per presentar el seu darrer disc All the people.  Si voleu descobrir més bandes i veure el gran catàleg de Freestyle Records, doneu-li un cop d'ull a la seva completa web i segur que trobareu i descobrireu petites joies musicals.

Quantic i el seu Tropicalisme soul-funk

Amb motiu de l'edició del doble LP  i CD, The Best of Quantic (Tru Thoughts 2011), us volem proposar conèixer més de prop a Will Holland. Aquest disc és una bona manera d'introduir-nos en la música d'aquest productor, dj i sobretot músic multinstrumentista, figura clau en el món del soul i el latin contemporani. Nascut a Worcestershire, Regne Unit, i actualment resident a Cali, Colombia, on va instalar el seu estudi de gravació analògic, amb el pas del temps s'ha convertit en tot un revolucionari i visionari de la música llatina, el soul i el funk. Molts són els projectes que té funcionant Will Holland sota el pseudònim de Quantic, com per exemple el de la Quantic Soul Orchestra, el més sòlid, una superbanda de soul, funk i latin on es fa acompanyar de grans veus femenines com la diva del soul nordamericà Spanky WIlson o la britànica Alice Rusell. També la seva vessant més llatina la complementa amb Quantic & His Combo Barbaro i la seva afició a l'electrònica i de dj amb el seu nom artístic, Quantic. Si voleu conèixer més a fons aquest personatge us recomanem els treballs amb Alice Rusell, Pushin On, i amb Spanky Wilson, I'm Thankful, però també el seu disc Tropidelico, on barreja amb molt de gust el jazz tropical, el soul psicodèlic i la cumbia-funk. La veritat és que m'he tornat tot un fanàtic d'aquest personatge que encara no ens ha visitat en concert, però esperem que ben aviat ens doni una alegria. De moment ens hem de contentar visionant el concert que van oferir a Paris l'any 2008 la Quantic Soul Orchestra & Spanky Wilson, i editat en DVD. Us deixem amb dues mostres d'aquest d'aquest gran concert a Paris, que us aprofiti !!!!

Black Joe Lewis & The Honeybears a BCN

Únic concert a l'estat del cantant i guitarrista texà 

Aquest dilluns 3 d'octubre a partir de les 21:30 hores, la sala Sidecar acollirà l'únic concert a l'estat del cantant i guitarrista d'Austin, Black Joe Lewis i la seva banda els Honeybars, on presentaran el seu disc de debut, Tell 'Em What Your Name Is.  Influenciat per James Brown, Joe Tex i el so de New Orleans, el directe de Black Joe Lewis és una combinació d'energía, agresivitat i molt de sentiment, en unes cançons que transcorren per sons com el funk, el blues, el garatge i el rock'n'roll. Una bona oportunitat per descobrir una de les noves sensacions de la música negre nordamericana que aompanyat d'una extraordianàia banda amb una secció de vents impressionant. La cita aquest dilluns 3 d'octubre a la sala Sidecar de Barcelona i per 20 euros. Un concert altament recomanable.

Lontano Records, Madrid en clau de soul!!!

Després de les vacances tornem a la càrrega per presentar-vos el bo i millor del soul-funk nacional, estatal i internacional. I que millor que començar la temporada de tardor amb un dels nous segells dedicat a les noves promeses del soul espanyol: Lontano Records http://lontanostilo.com/lontano_records.htm
En només doa anys d'existència s'ha convertit en tot una referència i una garantia de bon gust musical. Lontano Records té el seu origen en la botiga vintage, Lontano Stilo de Madrid. El seu responsable Fernando Pinto gran coneixedor de l'escena de la música negra espanyola, ha apostat fort per crear un segell de qualitat i té clar que els grups de la seva escuderia han de tenir una qualitat i sensibilitat diferent, cosa que fa que aquest segell madrileny sigui gairabé únic. Aposten pel vinil com a format per editar les seves referències, que fins el moment són molt poques però amb gran personalitat musical, i el responsable del so dels grups del segell és Carlo Coupé, músic i ingenier de so amb una llarga trajectòria, que a través del seu estudi, Funkorama, ha produït als grups d'un segell amb mota sesibilitat soul. The Faith Keepers, Talk! & The Woohoos, The Groovin' Flamingos i The Vibe Creators, són de moment les quatre bandes de la escuderia Lontano Records, un segell que de mica en mica i sense cap tipus de pressa anirá omplint el seu catàleg de millor soul i funk de l'estat espanyol. Aquesta és la targeta de presentació de Lontano Records, un segell de garantia i amb sensibilitat soul.


THE FAITH KEEPEERS

Són un dels grups revelació del soul, el funk i el latin a l'estat. Amb seu a Saragossa The Faith Keepers han passejat el seu directe incendiari per tot l'estat i bona part d'Europa. Han publicat el seu primer disc, de títol homònim i sota la producció de Carlo Coupé, una autèntica declaració d'intencions amb un rerefons de color negre.
http://www.myspace.com/thefaithkeepers

TALK! & THE WOOHOOS

Grup amb seu a Madrid que practica un so proper al soul-jazz i el hammond sound sorgit de la vella escola dels anys 60, amb Jimmy McGriff o Lonnie Smith com a mestres inspiradors. Han publicat un single produït per Carlo Coupé.
http://www.myspace.com/talktrio

THE VIBE CREATORS

The Vibe Creators són una banda valenciana que s’apropa a diferents estils de la música negra dels anys 60, i que van del soul-funk al jazz, el rhythm&blues i el boogaloo. El resultat és un elegant exercici que combina a la perfecció el “groove” del hammond amb el so més “cool” del vibràfon al que s’uneix un bateria explosiu i una poderosa veu femenina que recupera el soul de la vella escola. 

http://www.myspace.com/thevibecreators

THE GROOVIN' FLAMINGOS

Els madrilenys The Groovin' Flamingos, liderats per Juan Carlos Gómez, guitarra i veu de la veterana banda de soul-pop Los Imposibles, són una de les formacions més calentes de l'actual escena de la música negra a l'estat espanyol. Recuperen el millor del soul i el rhythm&blues més ballable, actualitzant-lo amb tocs beat  i blaxplotation. 

http://www.myspace.com/groovinflamingos

THE SLINGSHOTS

Groove barceloní
Abans de marxar de vacances us volem presentar a una de les bandes barcelonines amb un dels millors directes de soul-funk, The Slingshots. Els barcelonins van iniciar el seu projecte l’any 2008 amb l’intenció de recuperar i recordar l’energia rítmica del deep funk, les càlides melodies vocals del soul i la riquesa instrumental del jazz. The Slingshots tenen un bagatge musical extraordinari i actualment els seus components formen part d’altres projectes com Soweto, Tirantlofunk o Vermouth Time. Díes abans de la presentació al Marula Café del seu primer disc,un single de vinil amb les cançons “The Sooner” i “Slingfunk”, editat per Lovemonk Discos Buenos vem poder parlar amb ells...Amb tots vosaltres The Slingshots!!!

BOOGALOO INVESTIGATOR: La vostra proposta intenta recuperar l'energía del deep-funk amb matissos del soul i jazz. Quins son els vostres referents en aquest aspecte?
THE SLINGSHOTS: Les influències del grup són molt variades però es poden resumir en formacions i artistes de la talla de James Brown, The Meters, Mickey & The Soul Generation, Maceo Parker, Clarence Wheeler o Jimmy Mc Griff... Ens costa limitar-nos però de fet, podem dir que ens agraden gairebé tots els grups que han fet música negra a finals dels 60 i principis dels 70, ja sigui soul, funk, rhythm&blues, o jazz i també d'altres estils com la bossa o la música jamaicana. Aquesta obertura de ment ens ajuda a donar força a la nostra música i a sortir-nos de les pautes establertes que marquen les etiquetes.
BOOGALOO INVESTIGATOR: Es pot parlar d’un nou moviment de música negra a Barcelona o encara en un procés embrioanri?
THE SLINGSHOTS: L'actual escena de la música negra a Barcelona? Doncs molt blanca. No som partidaris d’obsessionar-nos en la música negre perquè de fet som blancs. A Barcelona hi ha molts blancs tocant música negra, negre és bàsicament el ritme però si una banda té bon groove és negre ja sigui tocant pop, rock, soul, folk o funk...
BOOGALOO INVESTIGATOR: Però no em negareu que ara hi ha molts més grups?
THE SLINGSHOTS: Sens dubte! Però bandes remarcables no hi ha tantes. També hi ha molta més acceptació per part del públic i molts locals fan una aposta descarada per aquest tipus de música com el Marula Cafè amb bons dj’s. Potser sí que alguna cosa està passant i ara els hi arriba el torn a les bandes.
BOOGALOO INVESTIGATOR: El vostre primer disc, ha estat produït per Miguelito Superstar de La Fundación Tony Manero, com ha estat treballar amb ell?
THE SLINGSHOTS: El disc és un single de vinil amb les cançons “The Sooner” i “Slingfunk”, i l’ha editat per Lovemonk Discos Buenos, una discogràfica de Madrid. Pel que fa al Miguelito ha estat un plaer poder treballar amb ell. Estem parlant d'un personatge clau d'aquesta escena a l'estat espanyol i la seva experiència ens ha vingut molt bé, s’ha implicat molt en el projecte.
BOOGALOO INVESTIGATOR: Us considereu uns apassionats de la música negra?
THE SLINGSHOTS: Evidenment, i la volem portar cada cop més al nostre terreny per fer-la definitivament nostra per aconseguir el nostre so ben aviat. Som 7 blanquets amb un definitiu gust per la música negra i que li foten cada cop més collons, aquest és el nostre propòsit i morirem en el camí si fa falta.

Cookin' On 3 Burners, els cangurs australians del hammond sound

Després d'un temps perduts, tornem de nou per recomanar-vos petites joies amagades i que sempre val la pena recordar. Us proposem un viatge a Austràlia per descobrir a un trio realment fantástic, els Cookin' On 3 Burners, una grup que els amants del soul-funk & boogaloo ens agrairan. Creats a la ciutat de Melbourne l'any 2000 per tres autèntics malalts de la música negra, la banda está formada per Lance Ferguson a la guitarra, Ivan Khatchoyan als tambors i l'autèntica ànima del grup Jake Mason a l'orgue hammond. Amb un concepte musical inspirat en grans mestres de l'escena del soul-jazz dels anys 1960/70, com Jimmy Smith o Jimmy McGriff, els australinas tenen suficient material discogràfic per alegrar-vos el dia entre singles i LP's, però nosaltres us recomanem que feu una escolta als dos últims, Baked, broiled and fried, de l'any 2007 i el darrer del que nosaltres tinguem constància, Soul Messin, del 2009. Dos discos que, per cert, podreu trobar i escoltar tranquilament a spotify. Tot i la distància que els separa del vell continent, Cookin'On 3 Burners han realitzat diferents gires per Europa i fins i tot van visitar el Marula Cafè el 24 de setembre del 2009 . De moment i mentre esperem material nou del grup i també que ens facin un altre visita a Barcelona, us deixem amb un video de la gira del 2009 al Boogaclub de Granada, perque comprobeu com s'ho fan els Cookin'On 3 Burners en directe. Bon cop de funk!!!

THE EXCITEMENTS "Excitant rhythm & soul"

Són una autèntica bomba de rellotgeria en directe i la banda que está actualmente més en forma del soul i rhythm&blues barceloní. Liderats per la gran veu de Koko Jean, The Excitements beuen de les fonts del rhythm&blues i el soul old school, i la seva música té la força d’uns primitius Ike&Tina Turner, o d’artistes més contemporanis com Sharon Jones and The Dap Kings. Amb un disc acabat de publicar i editat en CD y LP por Penniman Records, la banda ha optat per revisionar clàsics del rhythm&blues com “From now on”, de Nathaniel Mayer, “Wait a Minute” de Barbara Stephens, o “Never gonna let you go”, de Little Richard, però aseguren que el següent disc ja será amb material propi. Aquest 2011 és sense cap mena de dubte l’any de la seva confirmació. Una recomanació: si actúen prop de casa vostra no us els perdeu són una autèntica bomba amb un directe realment explosiu! Hem volgut conèixer més d’aprop al grup i el seu guitarrista Adrià Gual ens ha posat al dia.
Com van sorgir The Excitements? > Teniem ganes de muntar alguna cosa més enfocada al rhythm&blues de principis del seixanta, amb una mica més de soul, i que fos una aposta més en ferm que la nostra anterior banda, i així, vàrem començar a buscar gent que es pogués comprometre en un projecte d'aquestes característiques.
Els components del grup veniu de grups d'estils musicals diferents? > Sí. Venim d'arrels diferents: del garatge, del món del jazz, del blues, i la Koko Jean és potser la que té unes arrels mes eclèctiques, que passen per la música africana, el gospel, el jazz o la música brasilera, producte de la seva trajectòria vital i del països a on ha viscut. Jo crec que la barreja d’influències ha aconseguit enriquir-nos mútuament, absorbint influències els uns dels altres, i descobrint noves eines a l’hora de tocar.
En el món de la música negra gairebé està tot inventat, però en el vostre cas, quin és el secret o la fórmula que feu servir per fer les vostres cançons? > Sobre tot escoltar. Escoltar i estar atent al que es va fer, com es va fer i perquè sona com sona. Encara que, en general i a dia d'avui, escoltar sigui un valor a la baixa.

Una part fonamental de la vostra proposta és la poderosa veu i la presència en directe de Koko Jean Davis. > La veritat és que al principi no era imprescindible que cantés una dona en el grup, estàvem bastant oberts en aquest sentit, però de sobte la vàrem trobar a través d’un anunci a internet. Ella feia poc que havia arribat a Barcelona, d’on és la seva família i abans havia estudiat als Estats Units i s’havia criat a Moçambic, d’on és originària. Vàrem veure alguns vídeos seus i els estils en que es movia no tenien res a veure amb el que teníem pensat, però intuíem que seria més que capaç i, realment, la vam encertar: i tant que podia! I a més a més, era el que ella sempre havia volgut cantar.
Després de dos singles, que s'han venut força bé, ara surt el vostre esperat disc, editat per Penniman Records. > Sí, Penniman està fent una feina impecable. Per al meu gust, és el segell amb més criteri d'aquest país, i bona part de la resta de països. El dos singles han esgotat la primera tirada en pocs mesos i estan pendents de reeditar-se. L’LP ha sortit lògicament en vinil, pero també en CD.
Com ha anat la gravació del disc, heu tingut col·laboracions? > El vam gravar a Red Bell Studios, a Barcelona, i de la producció s’ha encarregat en Mike Mariconda, que potser és més conegut per les seves produccions de punk-rock, pero que té uns coneixements de l’estil envejables. La veritat és que la seva aportació ha estat fonamental, ha millorat el temes considerablement. La sensació quan li envies les cançons i te les torna passades per el seu filtre és semblant a quan envies el teu fill a l’escola i te’ls tornen que sap llegir.
Heu gravat amb tota la banda en directe per donar més autenticitat a la música o per necessitat vital? > Senzillament fa que soni tot més compacte i estalvia una pila de temps. Tocant per separat queda tot més fred i es perd l’energia i la mala llet del directe. Realment no ho podem concebre d'altra manera.
The Excitements están més a prop d'uns primitius Ike & Tina Turner o de l'explosiva Sharon Jones & The Dap Kings? > Estilísticament sens dubte estem mes a prop del primers Ike & Tina Turner, però en l'aspecte personal, a la Sharon Jones me l’estimo molt.
The Excitements ja heu viatjat i tocat per diferents països europeus. Es valora més aquest tipus de proposta de música negre a Europa que no pas a l'estat espanyol o a Catalunya? > Més que valorar-se crec que el mercat ja no es Barcelona, Catalunya o Espanya. En aquest circuit, el nostre mercat natural és Europa. Plataformes com myspace o qualsevol altre xarxa social fan que et coneguin arreu molt fàcilment, i per a un grup, actualment no és mes car anar a París que a A Corunya.
Des del vostre punt de vista, com está actualment el panorama de la música negra a Catalunya? > Doncs més o menys com ha estat sempre. Nosaltres no som gaire de plorar, i al final del dia, tot depèn de que hi hagi gent que et vingui a veure als concerts, i res més. Els ajuntaments es gasten menys calers en concerts en aquest moment, però la cosa està en intentar no dependre del diners públics: si ho fas, al final et creus que hi tens dret, com a l’educació gratuïta o l’assistència sanitària universal, i no és ni de bon tros així.