SUPERFLY

Santuari de la música negra a Barcelona

El col·lectiu de músics i públic, inquiets pel funk i el soul a Barcelona, sempre ha estat poc valorat, per això és d’agrair que almenys quedi algún reducte com el Marula Cafè o incansables com la gent del col·lectiu Superfly, que ofereixen una bona dosi de música negre per a malalts com nosaltres tots els dijous a la nit a El Col·leccionista de la vila de Gràcia.

De la mà d’Abel Boquera, músic i activista, aquest col·lectiu, de mica en mica i amb una feina de formigueta, va revolucionant l’escena del soul-funk a Barcelona. Les Superfly Party ens postren tots els dijous a la nit les noves tendències musicals i els nous grups que tenen la música de color negre en el seu punt de mira. Arrel de la seva inquietut i amor per la música han nascut els Flytones, potentíssima banda amb gent com Dave Wilkinson o Gaspar St Charles, músics experimentats de l’escena, així com el mateix Abel Boquera als teclats, la banda es complementa amb una bona col·lecció de músics de l’escena barcelonina amb una qualitat excepcional. Per cert que els Flytones, banda resident tots els dijous a El Col·leccionista, acaba de publicar juntamente amb la cantant Sinead Savage, un disc que fará les delícies dels amants del soul i el funk.

Però el passat dissabte 14 de gener, la Superfly Party es va traslladar de Gràcia a Nou Barris, i a un escenari més gran com el de l’Ateneu.  El col·lectiu Superfly juntamente amb altres activistes com la gent de Cultura Inquieta de Getafe, van oferir una gran festa on Flytones van presentar el disc en directe, però també vem tenir el plaer de veure, ballar i escoltar a una de les millors bandes de soul-funk de l’estat com són els madrilenys The Sweet Vandals, un autèntic regal que va omplir de bones vibracions l’Ateneu de 9 Barris fins la matinada.

Després de veure les cares de felicitat de la gent que omplia la sala i que no va parar de ballar fins al final, vull creure que alguna cosa está canviant en l’escena musical de Barcelona i que els amants del soul i el funk, que som molts, ens hem de felicitar per tenir a gent tant sana com el col·lectiu Superfly, però també a grups com Flytones, The Excitements, Cardova, Phat Fred, The Slingshots, Asstrio o The Black Beltones, entre molts i molts altres, que intenten de totes les maneres posibles, sobreviure, transmetre i encomanar la seva passió i malaltia per la música negre. 

Sticky Soul Fingers

Tribut en clau neosoul a un clàssic dels Stones

La prestigiosa revista musical britànica Mojo, s'ha avançat als homenatges als Stones en motiu del 50è aniversari de Ses Satàniques Majestats, i en el número de gener del 2012 els hi dedica la portada i ens regala un autèntic luxe de disc: Una revisitació des de la primera  a l'última cançó i en clau de neosoul del fabulós disc de principis dels 70, Sticky Fingers, però que per a l'ocasió l'han titulat Sticky Soul Fingers.  Els responsables de Mojo van proposar a una sèrie de figures emergents britàniques i nordamericanes del nou soul com Alice Russell, Sharon Jones & The Dap-Kings, The Bamboos, Black Joe Lewis, Lee Fields, Aloe Blacc o Sugarman 3, entre d'altres, una versió d''una de les cançons del disc i el resultat ha estat espectacular i sorprenent. Cada artista participant ha portat al seu terreny les cançons d'un dels discos més importants de la història del rock. Sticky Fingers que va estar gravat entre finals de 1969 i principis de 1971, estava banyat de blues, country i soul, i va comptar per primera vegada amb la participació de Mick Taylor, substitut de Brian Jones, com a guitarrista oficial de la banda. A l'estat espanyol, la portada original, d'Andy Warhol, amb uns texans amb cremallera original i marcant paquet va estar censurada, i substituida per una on apareixíen uns dits sortint d'una llauna, sent aquesta darrera, la portada per la que han optat els responsables de Mojo pel tribut.
La veritat és que tots els artistes participants en el disc ens mostren la universalitat d'unes cançons que van marcar l'inici d'una nova etapa musical en els Stones, i com a mostra, podeu escoltar les magnífiques versions que han fet Alice Russell, Sharon Jones & The Dap-Kings i The Bamboos. Però el millor que podeu fer és agenciar-vos un exemplar del Mojo de gener de 2012, segur que m'ho agraireu.

STICKY SOUL FINGERS

ALICE RUSSELL "Brown Sugar"

SHARON JONES & THE DAP-KINGS "Wild Horses"

THE BAMBOOS "Can't you hear me knocking"

The Cherry Boppers & The Sweet Vandals, tot un luxe musical per aquest Nadal

Per acabar el 2011 us deixem amb The Cherry Boppers i The Sweet Vandals, dues de les formacions més autèntiques i veteranes que funcionen a l'estat des de fa molts anys. Els dos grups, que acaben de publicar nous treballs discogràfics, faran que molts de nosaltres n'estem orgullosos de que dues de les bandes de més qualitat que hi ha actualment ens regalin material com el que han editat els bascos i els madrilenys.

THE CHERRY BOPPERS
Començarem per la formació de Bilbao, The Cherry Boppers, sextet que aprofunditza en el jazz-funk com a eix vertebrador d'unes cançons que es mouen en diferents àmbits com el soul, la psicodèlia i sobretot l'acid jazz heretat de grups britànics com Brand New Heavies. Grans instrumentistes amb molt de talent i sobretot amb un directe espectacular i contagiós, The Cherry Boppers són un diamant en brut i ho demostren amb el seu tercer treball discogràfic, Shakin' the Hood (Bopper Records/Buenritmo), un autèntic mostrari de l'eclecticisme musical del que fan ús els bascos i on trobem diferents col·laboracions com la del rapper RdeRumba en la cançó "Humo en el ambiente" i també la veu de Maika Edjolé, dels madrilenys The Sweet Vandals, a "Wild Imagination", que deixa clar des del primer moment que és una de les grans de l'actual música negra espanyola. Trobareu més info al seu myspace, però us deixem amb un extracte del DVD en directe que van editar l'any 2009 i gravat a Bilbao on podreu comprobar tota la seva força en directe.

THE SWEET VANDALS
Per la seva part, The Sweet Vandals, la banda de soul-funk més internacional de l'estat, acaben de publicar també el seu tercer disc, So Clear, sota el paraigües de la prestigiosa companyia alemanya Unique Records, la llar de grups i cantants com Laura Vane & The Vipertones, The Soul Snatchers o els japonesos Osaka Monaurail, grup que ha visitat Barcelona en moltes ocasions i que s'han creat una bona llegió de fans incondicionals. The Sweet Vandals al larg de la seva carrera han compartit cartell amb artistes de la talla de Maceo Parker, Sharon Jones o Neneh Cherry, i han fet innumerables actuacions arreu d'Europa, de fet han actuat més fora que no pas al seu pais, convertint-se en tot un cas atípic per un grup de música negra espanyol.  Amb aquest nou disc, els madrilenys fan una evolució brutal cap al soul old school, gravant en sistema analògic i en directe, sense masses recordings, i oferint la seva música directe i sense masses complicacions tècniques. Liderats per la cantant Maika Edjolé, The Sweet Vandals encapçalen l'explosió del soul-funk a l'estat amb un disc per treure's el barret i que de ben segur no us defraudarà, ja que está a l'alçada de qualsevol banda de primer nivell internacional.
I si us heu quedat amb les ganes de disfrutar-los en directe, el proper mes de febrer tindreu una oportunitat única, ja que The Cherry Boppers i The Sweet Vandals presentaran aquests discos en directe a la sala Apolo de Barcelona, jo de vosaltres no m'ho perdria. Bon cop de funk!!!

Bon funk a La France!!!

Continuem amb la nostra ruta per diferents indrets europeus i mundials per mostra-vos el bo i millor soul i funk que trobem en les nostres investigacions. Avui viatjarem a França, un pais molt proper però també molt llunyà musicalment parlant, i que té una gran varietat de grups i solistes de gran qualitat. L'explossió i repercussió que ha tingut Sly Johnson a nivell europeu la podem agafar com a punt de partida per fer un repàs al bo i millor del funk francès. Primer de tot i després de caure a les meves mans el disc La France made in funk (Underdog Records 2005), he de reconèixer que el nivell del funk francès és estratosfèric. Aquest disc, molt recomanable i fàcil de trobar a llocs com spotify, ens pot servir com a punt de partida i d'introducció a la música negra feta a França. L'ampli ventall estilístic d'aquest disc és una de les seves claus, així doncs, trobem artistes que és mouen en el disco-funk trencapistes com Jacques Daoud Revue o Magoo, que evoquen les melodies rítmiques i vocals de grups mítics com els nordamericans Shalamar. Però també trobem funk més elaborat amb bandes com The Noodle Family o La Fonction. 

A banda d'aquesta fantàstica recopilació que ens mostra el millor del funk francès, trobem més grups que és mouen en altres àmbits i que val la pena seguir-los la pista com la fantàstica formació de soul-funk de Lió The Soul Funk Soldiers, el soul-jazz de la Grand Groove Orchestra de Nantes o la cantant parisenca de neo-soul, Maty Soul. Us deixem amb un tastet del directe dels Soul Funk Soldiers i de Jacques Daoud Revue, i això tan sols és una petita mostra del bon funk que ens podem trobar a Le France!!!

Gizelle Smith, futura reina del funk britànic?

Aquesta dona em té el cor robat. Des que la vaig descobrir amb la cançó "June" a un dels recopilatoris que de tant en tant ens regala el segell italià Records Kicks, no he parat d'investigar i escoltar la seva obra. La londinenca está cridada a ser una de les noves grans dones del funk mundial, tant per la seva gran qualitat vocal com pel talent compositiu que desprenen les seves cançons. Associada musicalment amb el grup alemany The Mighty Mocambos, amb els que ha pubicat diferents singles i ep's, però on la disfrutareu més és en el disc This Is Gizelle Smith & The Mighty Mocambos, un bon tractat de deep-funk que us enganxará des de la primera escolta. Anomenada com la "noia d'or del funk britànic", Gizelle Smith sembla ser que está preparant nou material sonor i en bona companyia, la de l'altre noia d'or del funk britànic, Alice Russell. De moment al nostre pais no l'hem vist ni en pintura, però esperem que la bona de Gizelle Smith es deixi caure ben aviat per gaudir d'una de les millors propostes de deep-funk que hi ha actualment. I perquè veieu que no us enganyem us deixem amb el seu gran hit "June", i un  moment del directe que aquesta gran dama del funk britànic va oferir a Londres el setembre de 2010.

Freestyle Records, la joia de la corona

Un dels secrets més ben guardats dels britànics és aquesta modesta companyía discogràfica, que fen la feina de la formigueta ha aconceguit un catàleg per treures el barret. Nascuts a Londres l'any 2003, Freesyle Records té en nòmina a una sèrie de bandes que cuiden la música negre amb molt de respecte i sobretot amb molta qualitat interpretativa, i els ha convertit en un dels segells més destacats i respectats. Amb un catàleg molt eclèctic i que abraça estils que van del soul-funk al latin, passant pel afrobeat o el hip-hop, Freestyle Records té a la seva escuderia bandes australians de soul-funk com Randa & The Soul Kingdom o Deep Street Soul, el trio de hammond soul-jazz americà Soulive, i per descomptat formacions britàniques com The Impellers , els dandies del soul-jazz (a la foto) Speedometer i The Fantastics!, banda de Londres que el 21 d'octubre visitará El Junco Club de Madrid per presentar el seu darrer disc All the people.  Si voleu descobrir més bandes i veure el gran catàleg de Freestyle Records, doneu-li un cop d'ull a la seva completa web i segur que trobareu i descobrireu petites joies musicals.

Quantic i el seu Tropicalisme soul-funk

Amb motiu de l'edició del doble LP  i CD, The Best of Quantic (Tru Thoughts 2011), us volem proposar conèixer més de prop a Will Holland. Aquest disc és una bona manera d'introduir-nos en la música d'aquest productor, dj i sobretot músic multinstrumentista, figura clau en el món del soul i el latin contemporani. Nascut a Worcestershire, Regne Unit, i actualment resident a Cali, Colombia, on va instalar el seu estudi de gravació analògic, amb el pas del temps s'ha convertit en tot un revolucionari i visionari de la música llatina, el soul i el funk. Molts són els projectes que té funcionant Will Holland sota el pseudònim de Quantic, com per exemple el de la Quantic Soul Orchestra, el més sòlid, una superbanda de soul, funk i latin on es fa acompanyar de grans veus femenines com la diva del soul nordamericà Spanky WIlson o la britànica Alice Rusell. També la seva vessant més llatina la complementa amb Quantic & His Combo Barbaro i la seva afició a l'electrònica i de dj amb el seu nom artístic, Quantic. Si voleu conèixer més a fons aquest personatge us recomanem els treballs amb Alice Rusell, Pushin On, i amb Spanky Wilson, I'm Thankful, però també el seu disc Tropidelico, on barreja amb molt de gust el jazz tropical, el soul psicodèlic i la cumbia-funk. La veritat és que m'he tornat tot un fanàtic d'aquest personatge que encara no ens ha visitat en concert, però esperem que ben aviat ens doni una alegria. De moment ens hem de contentar visionant el concert que van oferir a Paris l'any 2008 la Quantic Soul Orchestra & Spanky Wilson, i editat en DVD. Us deixem amb dues mostres d'aquest d'aquest gran concert a Paris, que us aprofiti !!!!