Breakestra Dissabte 24 de març > Salamandra 2 > L'Hospitalet de Llobregat
La sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat, acollirà una actuació que no ens podem perdre per res del món si volem descobrir a una de les bandes més en forma del funk mundial. Breakestra és una super banda amb seu a Los Angeles formada l'any 1996 pel baixista Miles Tackett, que cultiven una molt bona proposta de funk, soul i hip.hop. Tot i que en els seus inicis el hip-hop era molt present actualment Breakestra són una autèntica maquina de ritmes funk. En els més de 15 anys d'existència, el grup ha estat el planter de grans músics de l'escena de la música negre de Los Angeles, convertint-se en una autèntica plataforma de talents musicals. Els nordamericans han publicat quatre discos fins el moment, però els darrers, Hit The Floor (2005) i Dusk Till Dawn (2009), configuren el gruix del seu repertori.
Així doncs, el dissabte 24 de març, no us podeu perdre a Breakestra, un autèntic espectacle que en directe es transforma en un autèntic terratrèmol de deep-funk.
Soul Train Festival The Pepper Pots + The Sweet Vandals + The Cherry Boppers Divendres 23 març > Apolo (BCN)
Però això no és tot, perquè un dia abans, el divendres 23 de març, la sala Apolo de Barcelona serà l'escenari del Soul Train Festival, que neix amb la voluntat de mostrar el bo i millor del soul i funk estatal. Un festival itinerant en la línia de la Motown Revue o Stax Revue, i que per aquesta primera edició aposta per tres formacions sòlides dins de l'escena a l'estat espanyol i que ja us hem parlat en aquest blog: The Pepper Pots, The Sweet Vandals i The Cherry Boppers, seran els protagonistes del festival, grups que han demostat sobradament que és pot fer bon soul i funk de molta qualitat a l'estat i que es pot exportar més enllà de les nostres fronteres. O sigui que no us podreu queixar perquè aquest cap de setmana i per partida doble tenim una bona sessió de soul i funk com mai haviem viscut per terres catalanes. Bon cop de funk!!!!
De nou amb tots vosaltres per mostrar-vos autèntiques 'delicatessens' del funk d'arreu del món... I un cop més ens centrem en una autèntica factoria del bon gust musical i de les rareses com és Secret Stash Records. Aquesta discogràfica amb molts paralelismes i similituds amb Vampisoul, fan realment una feina extraordinaria. Autèntics arqueòlegs musicals a la recerca de músiques perdudes i oblidades per molts i que ells s'han encarregat de rescatar. Al llarg d'aquest darrer any, us hem comentat i recomanat autèntiques perles del funk a través del catàleg de Secret Stash Records, com va ser la popular, per número de visites que vam tenir, Soviet Funk, iPersian Funk, un autèntic catàleg del funk iraní de finals dels anys 70, i ara li toca el torn al funk que, sense saber-ho, es va fer al Perú durant la dècada dels 70. Si Vampisoul va aprofundir en el pop i el garatge dels anys 60 a Perú amb el magníficBack to Perú "The most complete compilation of Peruvian Underground (1964-1974), ara Secret Stash Records ens demostra que no només hi havia pop al Perú dels 60 i 70 del segle XX, sino que la creativitat musical dels peruans anava més enllà.
Peruvian Funk
Aquest disc que recupera a diferents artistes i grups peruans que, sense voler o saber, van aprofundir en el funk, va ser posible gràcies a la voluntat dels responsables de Secret Stash, que estaven convençuts que a Perú s'amagava un valuós tresor musical, i després de molt buscar i rebuscar, van trobar autèntiques joies musicals oblidades i poc valorades pels autòctons. Peruvian Funk (Secret Stash Records 2010), ens mostra a quatre formacions peruanes que van articular les bases del latin-funk, la barreja de latin, jazz, funk i soul que ens trobem en les 11 cançons del disc, és realment espectacular per la seva qualitat i modernitat. Black Sugar, Nil's Jazz Ensemble, Bossa 70 i Enrique Lynch, són les bandes que van signar aquesta particular història d'amor al funk i que ara, després de quaranta anys podem escoltar, ballar i disfrutar, gràcies a la gent de Secret Stash Records. I perque comproveu que no us enganyem, us deixem amb "The Looser", una de les cançons dels Black Sugar i que s'inclou al disc Peruvian Funk, autèntic groove peruà.
Molts de nosaltres ni ens haguéssim imaginat que l'hermètica Iran hagués tingut una escena musical que va tenir la seva efervescència durant la dècada dels setanta. I els encarregats de mostrar-nos els tresors musicals oblidats i abandonats de molts indrets del món han estat de nou la gent del segell nordamericà, Secret Stash Records, una companyia que funciona com una agència d'investigació musical i que ens proposa una sèrie de recopilacions, que si musicalment no aporten massa, exòticament si que ho fan, només hem de recordar els volums dedicats al Soviet Funk, i que en aquest blog ja els hi vem dedicar el seu espai. Aquesta recopilació anomenada Persian Funk, ens endinsa per la música moderna iraniana de finals dels anys 70, quan els aires de llibertat eren molt presents a Iran gràcies al Shah de Persia, que va obrir i occidentalitzar a la societat iraniana gràcies a unes reformes que van tenir molta influència en la música, l'art i la cultura en general, fins el punt de crear el segell discogràfic Ahang Roozen, això si sota control del Ministeri de Cultura iranià.
Persian Funk
La música que va néixer en aquesta època va estar molt influenciada pels sons americans i britànics, i la seva barreja de funk, rock, soul, jazz i música tradicional persa, va tenir una gran popularitat durant els anys 70, de tota manera molts dels grups d'aquesta època com Googosh i Shamaizadeh, autèntics ídols del pop iranià, feien versions de clàssics del pop, del soul i del blues nordamericans, amb covers d'artistes com Beatles, John Lee Hooker o Aretha Franklin.
Però tota aquesta llibertat musical va acabar quan va esclatar la revolució islàmica l'any 1979. El règim de l'Aiatol·là Kohmeini, va tallar de socarrel la música per la mala influència occidental que tenia en el seu jovent i per ser una amenaça per al règim. De fet la major part dels estudis de gravació que hi havien al país es van cremar, i molts dels artistes de música moderna d'Iran, inclosos els del disc Persian Funk, van ser expulsats del país, mentre que d'altres van estar en arrest domiciliari.
Per aquest motiu i pel seu document històric, Persian Funk té un valor incalculable pel seu exotisme musical i per mostrar-nos els aires de llibertat que es vivia durant els anys 70 del segle XX a Iran. Unes cançons seleccionades després de buscar en arxius gairabé oblidats durant centenar d'hores i que Secret Stash Records ha recuperat per tots nosaltres. Musicalment, com ja hem comentat abans, no aporta massa, però ens mostra una fusió musical on el funk, el rock, el soul i la música d'arrel eren molt presents, i que en molts casos pot recordar a pel·lícules de cinema negre de serie B. Va ser un bon intent de modernitzar un país convuls i a punt de fer fallida. Tot i que els islamistes van fer callar als músics moderns d'Iran, i ho van aconseguir, el que no van poder és eliminar el llegat musical d'uns grups que van revolucionar l'escena del seu país, tot i la seva precarietat musical, i que Secret Stash Records ens mostra en el disc Persian Funk.
El col·lectiu de músics i públic, inquiets pel funk i el soul a Barcelona, sempre ha estat poc valorat, per això és d’agrair que almenys quedi algún reducte com el Marula Cafè o incansables com la gent del col·lectiu Superfly, que ofereixen una bona dosi de música negre per a malalts com nosaltres tots els dijous a la nit a El Col·leccionista de la vila de Gràcia.
De la mà d’Abel Boquera, músic i activista, aquest col·lectiu, de mica en mica i amb una feina de formigueta, va revolucionant l’escena del soul-funk a Barcelona. Les Superfly Party ens postren tots els dijous a la nit les noves tendències musicals i els nous grups que tenen la música de color negre en el seu punt de mira. Arrel de la seva inquietut i amor per la música han nascut els Flytones, potentíssima banda amb gent com Dave Wilkinson o Gaspar St Charles, músics experimentats de l’escena, així com el mateix Abel Boquera als teclats, la banda es complementa amb una bona col·lecció de músics de l’escena barcelonina amb una qualitat excepcional. Per cert que els Flytones, banda resident tots els dijous a El Col·leccionista, acaba de publicar juntamente amb la cantant Sinead Savage, un disc que fará les delícies dels amants del soul i el funk.
Però el passat dissabte 14 de gener, la Superfly Party es va traslladar de Gràcia a Nou Barris, i a un escenari més gran com el de l’Ateneu. El col·lectiu Superfly juntamente amb altres activistes com la gent de Cultura Inquieta de Getafe, van oferir una gran festa on Flytones van presentar el disc en directe, però també vem tenir el plaer de veure, ballar i escoltar a una de les millors bandes de soul-funk de l’estat com són els madrilenys The Sweet Vandals, un autèntic regal que va omplir de bones vibracions l’Ateneu de 9 Barris fins la matinada.
Després de veure les cares de felicitat de la gent que omplia la sala i que no va parar de ballar fins al final, vull creure que alguna cosa está canviant en l’escena musical de Barcelona i que els amants del soul i el funk, que som molts, ens hem de felicitar per tenir a gent tant sana com el col·lectiu Superfly, però també a grups com Flytones, The Excitements, Cardova, Phat Fred, The Slingshots, Asstrio o The Black Beltones, entre molts i molts altres, que intenten de totes les maneres posibles, sobreviure, transmetre i encomanar la seva passió i malaltia per la música negre.
La prestigiosa revista musical britànica Mojo, s'ha avançat als homenatges als Stones en motiu del 50è aniversari de Ses Satàniques Majestats, i en el número de gener del 2012 els hi dedica la portada i ens regala un autèntic luxe de disc: Una revisitació des de la primera a l'última cançó i en clau de neosoul del fabulós disc de principis dels 70, Sticky Fingers, però que per a l'ocasió l'han titulat Sticky Soul Fingers. Els responsables de Mojo van proposar a una sèrie de figures emergents britàniques i nordamericanes del nou soul com Alice Russell, Sharon Jones & The Dap-Kings, The Bamboos, Black Joe Lewis, Lee Fields, Aloe Blacc o Sugarman 3, entre d'altres, una versió d''una de les cançons del disc i el resultat ha estat espectacular i sorprenent. Cada artista participant ha portat al seu terreny les cançons d'un dels discos més importants de la història del rock. Sticky Fingers que va estar gravat entre finals de 1969 i principis de 1971, estava banyat de blues, country i soul, i va comptar per primera vegada amb la participació de Mick Taylor, substitut de Brian Jones, com a guitarrista oficial de la banda. A l'estat espanyol, la portada original, d'Andy Warhol, amb uns texans amb cremallera original i marcant paquet va estar censurada, i substituida per una on apareixíen uns dits sortint d'una llauna, sent aquesta darrera, la portada per la que han optat els responsables de Mojo pel tribut.
La veritat és que tots els artistes participants en el disc ens mostren la universalitat d'unes cançons que van marcar l'inici d'una nova etapa musical en els Stones, i com a mostra, podeu escoltar les magnífiques versions que han fet Alice Russell, Sharon Jones & The Dap-Kings i The Bamboos. Però el millor que podeu fer és agenciar-vos un exemplar del Mojo de gener de 2012, segur que m'ho agraireu.
Per acabar el 2011 us deixem amb The Cherry Boppers i The Sweet Vandals, dues de les formacions més autèntiques i veteranes que funcionen a l'estat des de fa molts anys. Els dos grups, que acaben de publicar nous treballs discogràfics, faran que molts de nosaltres n'estem orgullosos de que dues de les bandes de més qualitat que hi ha actualment ens regalin material com el que han editat els bascos i els madrilenys.
THE CHERRY BOPPERS
Començarem per la formació de Bilbao, The Cherry Boppers, sextet que aprofunditza en el jazz-funk com a eix vertebrador d'unes cançons que es mouen en diferents àmbits com el soul, la psicodèlia i sobretot l'acid jazz heretat de grups britànics com Brand New Heavies. Grans instrumentistes amb molt de talent i sobretot amb un directe espectacular i contagiós, The Cherry Boppers són un diamant en brut i ho demostren amb el seu tercer treball discogràfic, Shakin' the Hood (Bopper Records/Buenritmo), un autèntic mostrari de l'eclecticisme musical del que fan ús els bascos i on trobem diferents col·laboracions com la del rapper RdeRumba en la cançó "Humo en el ambiente" i també la veu de Maika Edjolé, dels madrilenys The Sweet Vandals, a "WildImagination", que deixa clar des del primer moment que és una de les grans de l'actual música negra espanyola. Trobareu més info al seu myspace, però us deixem amb un extracte del DVD en directe que van editar l'any 2009 i gravat a Bilbao on podreu comprobar tota la seva força en directe.
THE SWEET VANDALS
Per la seva part, The Sweet Vandals, la banda de soul-funk més internacional de l'estat, acaben de publicar també el seu tercer disc, So Clear, sota el paraigües de la prestigiosa companyia alemanya Unique Records, la llar de grups i cantants com Laura Vane & The Vipertones, The Soul Snatchers o els japonesos Osaka Monaurail, grup que ha visitat Barcelona en moltes ocasions i que s'han creat una bona llegió de fans incondicionals. The Sweet Vandals al larg de la seva carrera han compartit cartell amb artistes de la talla de Maceo Parker, Sharon Jones o Neneh Cherry, i han fet innumerables actuacions arreu d'Europa, de fet han actuat més fora que no pas al seu pais, convertint-se en tot un cas atípic per un grup de música negra espanyol. Amb aquest nou disc, els madrilenys fan una evolució brutal cap al soul old school, gravant en sistema analògic i en directe, sense masses recordings, i oferint la seva música directe i sense masses complicacions tècniques. Liderats per la cantant Maika Edjolé, The Sweet Vandals encapçalen l'explosió del soul-funk a l'estat amb un disc per treure's el barret i que de ben segur no us defraudarà, ja que está a l'alçada de qualsevol banda de primer nivell internacional.
I si us heu quedat amb les ganes de disfrutar-los en directe, el proper mes de febrer tindreu una oportunitat única, ja que The Cherry Boppers i The Sweet Vandals presentaran aquests discos en directe a la sala Apolo de Barcelona, jo de vosaltres no m'ho perdria. Bon cop de funk!!!
Continuem amb la nostra ruta per diferents indrets europeus i mundials per mostra-vos el bo i millor soul i funk que trobem en les nostres investigacions. Avui viatjarem a França, un pais molt proper però també molt llunyà musicalment parlant, i que té una gran varietat de grups i solistes de gran qualitat. L'explossió i repercussió que ha tingutSly Johnsona nivell europeu la podem agafar com a punt de partida per fer un repàs al bo i millor del funk francès. Primer de tot i després de caure a les meves mans el discLa France made in funk(Underdog Records 2005), he de reconèixer que el nivell del funk francès és estratosfèric. Aquest disc, molt recomanable i fàcil de trobar a llocs com spotify, ens pot servir com a punt de partida i d'introducció a la música negra feta a França. L'ampli ventall estilístic d'aquest disc és una de les seves claus, així doncs, trobem artistes que és mouen en el disco-funk trencapistes com Jacques Daoud Revue o Magoo, que evoquen les melodies rítmiques i vocals de grups mítics com els nordamericansShalamar. Però també trobem funk més elaborat amb bandes com The Noodle Family o La Fonction.
A banda d'aquesta fantàstica recopilació que ens mostra el millor del funk francès, trobem més grups que és mouen en altres àmbits i que val la pena seguir-los la pista com la fantàstica formació de soul-funk de LióThe Soul Funk Soldiers, el soul-jazz de laGrand Groove Orchestrade Nantes o la cantant parisenca de neo-soul,Maty Soul. Us deixem amb un tastet del directe dels Soul Funk Soldiers i de Jacques Daoud Revue, i això tan sols és una petita mostra del bon funk que ens podem trobar a Le France!!!
