LOS FULANOS Llarga vida al boogaloo!!!

Són, evidenment  la nostre banda de capçalera i els reis del boogaloo a Barcelona i per extensió de Catalunya i tot l'estat espanyol. Una superbanda formada per diferents personatges que és mouen dins de l’escena del soul-funk a Catalunya. Los Fulanos están d'actualitat perquè están a punt de publicar el seu primer disc amb un títol prou explícit i directe: Si esto se acaba de siga el boogaloo (Lovemonk 2012), que es publicará el proper 7 de maig en forma de CD, LP i descàrrega. Produït per Miguelito Superstar (Fundación Tony Manero), aquet primer treball de Los Fulanos vindrá carregat de soul, funk i ritmes llatins i amb títols com "Prelude", Why don't we do some boogaloo", The end of the world" o "Sobran Cuervos". 

En directe el 12 de maig a Barcelona

Si esto se acaba que siga el boogaloo, es presentará en direte el dissabte 12 de maig a l'Ateneu Popular de 9 Barris, en un concert que de ben segur será explossiu i espectacular per la seva fusió de Latin-Soul i Boogaloo, acadèmica i d’alta qualitat. Abans de la seva actuació a Barcelona, hauran 'calentat' amb els seus ritmes ciutats com Madrid, el 20 d'abril, Osca, el 4 de maig i Saragossa el 5 del mateix mes.

Los Fulanos són un autèntic terratrèmol, amb un directe espectacular i contagiós, hereu de de grans artistes de la música llatina com Ray Barretto, Joe Bataan, Willie Colon, Hector Rivera, Joe Cuba, Bobby Valentin, Mongo Santamaria, Pete Rodriguez y Willie Bobo, entre d’altres. Han aparegut a diferents recopil·latoris com el Groovadelia, l’any 2006, però van debutar discogràficament l’any 2007 amb el single que inclou les cançons “C’mon get Dancing” i el “Soul Drummer”, un clàssic del gran Ray Barretto. El 2008 publiquen el segón single amb les cançons “Kiss” i I Want a Chance for Romance”. 

Los Fulanos també van ser la banda d'acompanyament de Joe Bataan, amb qui van girar durant l'any 2008 i gravar el disc King of Latin Soul, en directe des de la sala Apolo de Barcelona.

De tota manera el millor que podem fer per gaudir de la calenta proposta musical de Los Fulanos, és disfrutar dels seus vitalistas i atractius concerts, com el que faran dissabte 12 de maig a l'Ateneu Popular de 9 Barris, a partir de les 22 hores i per tan sols 10 euros. 

Llarga vida al boogalooooo !!!

THIRD COAST KINGS Detroit Funk!!!

Després d'apareixer en recopilatoris com el Soulshacker vol. 7, i de publicar un single amb la cançó "Give me your love", on ja mostraven el seu potencial, la discogràfica italiana Records Kicks, de la qual ja vem parlar en aquest blog fa un temps, acaba de publicar el primer disc de la formació de Detroit, Third Coast Kings. 

El disc és tota una declaració de principis que s'alimenta de la millor tradició del grups de funk i soul dels anys 60 i 70 del segle XX. Aquesta multiformació nordamericana beu de la tradició de les millors formacions de funk americanes, on la secció de vents té un paper molt important i determinant en la força de la seva música. I si li afegim la magnífica veu de Sean Ike, combinat amb una secció rítmica molt efectiva, el resultat és una autèntica comunió festiva de sons demolidors, amb el soul i el funk com a denominació d'origen. Third Coast Kings estan cridats a ser una de les bandes reveleació del deep funk nordamericà, amb un primer disc sense desperdici i un gran directe. Us deixem amb una bona mostra de la seva música. Bon Cop de Funk!

Cap de setmana explosiu: el funk dels californians Breakestra i el Soul Train Festival a Barcelona

Breakestra 
Dissabte 24 de març > Salamandra 2 > L'Hospitalet de Llobregat

La sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat, acollirà una actuació que no ens podem perdre per res del món si volem descobrir a una de les bandes més en forma del funk mundial. Breakestra és una super banda amb seu a Los Angeles formada l'any 1996 pel baixista Miles Tackett, que cultiven una molt bona proposta de funk, soul i hip.hop. Tot i que en els seus inicis el hip-hop era molt present actualment Breakestra són una autèntica maquina de ritmes funk. En els més de 15 anys d'existència, el grup ha estat el planter de grans músics de l'escena de la música negre de Los Angeles, convertint-se en una autèntica plataforma de talents musicals. Els nordamericans han publicat quatre discos fins el moment, però els darrers, Hit The Floor (2005) i  Dusk Till Dawn (2009), configuren el gruix del seu repertori.
Així doncs, el dissabte 24 de març, no us podeu perdre a Breakestra, un autèntic espectacle que en directe es transforma en un autèntic terratrèmol de deep-funk.

Soul Train Festival 
The Pepper Pots + The Sweet Vandals + The Cherry Boppers
Divendres 23 març > Apolo (BCN)

Però això no és tot, perquè un dia abans, el divendres 23 de març, la sala Apolo de Barcelona serà l'escenari del Soul Train Festival, que neix amb la voluntat de mostrar el bo i millor del soul i funk estatal. Un festival itinerant en la línia de la Motown Revue o Stax Revue, i que per aquesta primera edició aposta per tres formacions sòlides dins de l'escena a l'estat espanyol i que ja us hem parlat en aquest blog: The Pepper Pots, The Sweet Vandals i The Cherry Boppers, seran els protagonistes del festival, grups que han demostat sobradament que és pot fer bon soul i funk de molta qualitat a l'estat i que es pot exportar més enllà de les nostres fronteres. O sigui que no us podreu queixar perquè aquest cap de setmana i per partida doble tenim una bona sessió de soul i funk com mai haviem viscut per terres catalanes.
Bon cop de funk!!!!

L'Imperi Inca del Funk

De nou amb tots vosaltres per mostrar-vos autèntiques 'delicatessens' del funk d'arreu del món... I un cop més ens centrem en una autèntica factoria del bon gust musical i de les rareses com és Secret Stash Records. Aquesta discogràfica amb molts paralelismes i similituds amb Vampisoul, fan realment una feina extraordinaria.  Autèntics arqueòlegs musicals a la recerca de músiques perdudes i oblidades per molts i que ells s'han encarregat de rescatar. Al llarg d'aquest darrer any, us hem comentat i recomanat autèntiques perles del funk a través del catàleg de Secret Stash Records, com va ser la popular, per número de visites que vam tenir, Soviet Funk, i Persian Funk, un autèntic catàleg del funk iraní de finals dels anys 70, i ara li toca el torn al funk que, sense saber-ho, es va fer al Perú durant la dècada dels 70. Si Vampisoul va aprofundir en el pop i el garatge dels anys 60 a Perú amb el magnífic Back to Perú "The most complete compilation of Peruvian Underground (1964-1974), ara Secret Stash Records ens demostra que no només hi havia pop al Perú dels 60 i 70 del segle XX, sino que la creativitat musical dels peruans anava més enllà.

Peruvian Funk
Aquest disc que recupera a diferents artistes i grups peruans que, sense voler o saber, van aprofundir en el funk, va ser posible gràcies a la voluntat dels responsables de Secret Stash, que estaven convençuts que a Perú s'amagava un valuós tresor musical, i després de molt buscar i rebuscar, van trobar autèntiques joies musicals oblidades i poc valorades pels autòctons. Peruvian Funk (Secret Stash Records 2010), ens mostra a quatre formacions peruanes que van articular les bases del latin-funk, la barreja de latin, jazz, funk i soul que ens trobem en les 11 cançons del disc, és realment espectacular per la seva qualitat i modernitat. Black Sugar, Nil's Jazz Ensemble, Bossa 70 i Enrique Lynch, són les bandes que van signar aquesta particular història d'amor al funk i que ara, després de quaranta anys podem escoltar, ballar i disfrutar, gràcies a la gent de Secret Stash Records. I perque comproveu que no us enganyem, us deixem amb "The Looser", una de les cançons dels Black Sugar i que s'inclou al disc Peruvian Funk, autèntic groove peruà.

Persian Funk!!!

Quan Iran era ie-ié

Molts de nosaltres ni ens haguéssim imaginat que l'hermètica Iran hagués tingut una escena musical que va tenir la seva efervescència durant la dècada dels setanta. I els encarregats de mostrar-nos els tresors musicals oblidats i abandonats de molts indrets del món han estat de nou la gent del segell nordamericà, Secret Stash Records, una companyia que funciona com una agència d'investigació musical i que ens proposa una sèrie de recopilacions, que si musicalment no aporten massa, exòticament si que ho fan, només hem de recordar els volums dedicats al Soviet Funk, i que en aquest blog ja els hi vem dedicar el seu espai. Aquesta recopilació anomenada Persian Funk, ens endinsa per la música moderna iraniana de finals dels anys 70, quan els aires de llibertat eren molt presents a Iran gràcies al Shah de Persia, que va obrir i occidentalitzar a la societat iraniana gràcies a unes reformes que van tenir molta influència en la música, l'art i la cultura en general, fins el punt de crear el segell discogràfic Ahang  Roozen, això si sota control del Ministeri de Cultura iranià.

Persian Funk
La música que va néixer en aquesta època va estar molt influenciada pels sons americans i britànics, i la seva barreja de funk, rock, soul, jazz i música tradicional persa, va tenir una gran popularitat durant els anys 70, de tota manera molts dels grups d'aquesta època com Googosh i Shamaizadeh, autèntics ídols del pop iranià,  feien versions de clàssics del pop, del soul i del blues nordamericans, amb covers d'artistes com Beatles, John Lee Hooker o Aretha Franklin. 
Però tota aquesta llibertat musical va acabar quan va esclatar la revolució islàmica l'any 1979. El règim de l'Aiatol·là Kohmeini, va tallar de socarrel la música per la mala influència occidental que tenia en el seu jovent i per ser una amenaça per al règim. De fet la major part dels estudis de gravació que hi havien al país es van cremar, i molts dels artistes de música moderna d'Iran, inclosos els del disc Persian Funk, van ser expulsats del país, mentre que d'altres van estar en arrest domiciliari.
Per aquest motiu i pel seu document històric, Persian Funk té un valor incalculable pel seu exotisme musical  i per mostrar-nos els aires de llibertat que es vivia durant els anys 70 del segle XX a Iran. Unes cançons seleccionades després de buscar en arxius gairabé oblidats durant centenar d'hores i que Secret Stash Records ha recuperat per tots nosaltres. Musicalment, com ja hem comentat abans, no aporta massa, però ens mostra una fusió musical on el funk, el rock, el soul i la música d'arrel eren molt presents, i que en molts casos pot recordar a pel·lícules de cinema negre de serie B. Va ser un bon intent de modernitzar un país convuls i a punt de fer fallida. Tot i que els islamistes van fer callar als músics moderns d'Iran, i ho van aconseguir, el que no van poder és eliminar el llegat musical d'uns grups que van revolucionar l'escena del seu país, tot i la seva precarietat musical, i que Secret Stash Records ens mostra en el disc Persian Funk.

SUPERFLY

Santuari de la música negra a Barcelona

El col·lectiu de músics i públic, inquiets pel funk i el soul a Barcelona, sempre ha estat poc valorat, per això és d’agrair que almenys quedi algún reducte com el Marula Cafè o incansables com la gent del col·lectiu Superfly, que ofereixen una bona dosi de música negre per a malalts com nosaltres tots els dijous a la nit a El Col·leccionista de la vila de Gràcia.

De la mà d’Abel Boquera, músic i activista, aquest col·lectiu, de mica en mica i amb una feina de formigueta, va revolucionant l’escena del soul-funk a Barcelona. Les Superfly Party ens postren tots els dijous a la nit les noves tendències musicals i els nous grups que tenen la música de color negre en el seu punt de mira. Arrel de la seva inquietut i amor per la música han nascut els Flytones, potentíssima banda amb gent com Dave Wilkinson o Gaspar St Charles, músics experimentats de l’escena, així com el mateix Abel Boquera als teclats, la banda es complementa amb una bona col·lecció de músics de l’escena barcelonina amb una qualitat excepcional. Per cert que els Flytones, banda resident tots els dijous a El Col·leccionista, acaba de publicar juntamente amb la cantant Sinead Savage, un disc que fará les delícies dels amants del soul i el funk.

Però el passat dissabte 14 de gener, la Superfly Party es va traslladar de Gràcia a Nou Barris, i a un escenari més gran com el de l’Ateneu.  El col·lectiu Superfly juntamente amb altres activistes com la gent de Cultura Inquieta de Getafe, van oferir una gran festa on Flytones van presentar el disc en directe, però també vem tenir el plaer de veure, ballar i escoltar a una de les millors bandes de soul-funk de l’estat com són els madrilenys The Sweet Vandals, un autèntic regal que va omplir de bones vibracions l’Ateneu de 9 Barris fins la matinada.

Després de veure les cares de felicitat de la gent que omplia la sala i que no va parar de ballar fins al final, vull creure que alguna cosa está canviant en l’escena musical de Barcelona i que els amants del soul i el funk, que som molts, ens hem de felicitar per tenir a gent tant sana com el col·lectiu Superfly, però també a grups com Flytones, The Excitements, Cardova, Phat Fred, The Slingshots, Asstrio o The Black Beltones, entre molts i molts altres, que intenten de totes les maneres posibles, sobreviure, transmetre i encomanar la seva passió i malaltia per la música negre. 

Sticky Soul Fingers

Tribut en clau neosoul a un clàssic dels Stones

La prestigiosa revista musical britànica Mojo, s'ha avançat als homenatges als Stones en motiu del 50è aniversari de Ses Satàniques Majestats, i en el número de gener del 2012 els hi dedica la portada i ens regala un autèntic luxe de disc: Una revisitació des de la primera  a l'última cançó i en clau de neosoul del fabulós disc de principis dels 70, Sticky Fingers, però que per a l'ocasió l'han titulat Sticky Soul Fingers.  Els responsables de Mojo van proposar a una sèrie de figures emergents britàniques i nordamericanes del nou soul com Alice Russell, Sharon Jones & The Dap-Kings, The Bamboos, Black Joe Lewis, Lee Fields, Aloe Blacc o Sugarman 3, entre d'altres, una versió d''una de les cançons del disc i el resultat ha estat espectacular i sorprenent. Cada artista participant ha portat al seu terreny les cançons d'un dels discos més importants de la història del rock. Sticky Fingers que va estar gravat entre finals de 1969 i principis de 1971, estava banyat de blues, country i soul, i va comptar per primera vegada amb la participació de Mick Taylor, substitut de Brian Jones, com a guitarrista oficial de la banda. A l'estat espanyol, la portada original, d'Andy Warhol, amb uns texans amb cremallera original i marcant paquet va estar censurada, i substituida per una on apareixíen uns dits sortint d'una llauna, sent aquesta darrera, la portada per la que han optat els responsables de Mojo pel tribut.
La veritat és que tots els artistes participants en el disc ens mostren la universalitat d'unes cançons que van marcar l'inici d'una nova etapa musical en els Stones, i com a mostra, podeu escoltar les magnífiques versions que han fet Alice Russell, Sharon Jones & The Dap-Kings i The Bamboos. Però el millor que podeu fer és agenciar-vos un exemplar del Mojo de gener de 2012, segur que m'ho agraireu.

STICKY SOUL FINGERS

ALICE RUSSELL "Brown Sugar"

SHARON JONES & THE DAP-KINGS "Wild Horses"

THE BAMBOOS "Can't you hear me knocking"