SOUL FUNK A LA CATALANA (4)

Per fí ja la tenim aqui!!! La quarta entrega de la sèrie "soul-funk a la catalana" que tanta acceptació a tingut en aquest blog i que després d'uns temps d'investigació ja us podem presentar un nou volum. Boogaloo Investigator continuará removen cel i terra per mostrar-vos l'efervescent escena musical de la música negra a Barcelona. En aquesta 4a part, us convidem a seguir la pista de les bandes The Flytones, Eléctric Gozarela, Luxópolis,  Betty Belle, Tirant lo Funk i Fist Take. Una nova fornada de diferents bandes apassionades pels sons negres, i que complementen a les aparegudes en els diferents capítols de la sèrie "soul-funk a la catalana" apareguts en aquest blog.

THE FLYTONES

Sorgits a l’ombra de les “Superfly Party” de la sala El Col·leccionista de la vila de Gràcia de Barcelona, The Flytones és una potentíssima banda amb gent com Dave Wilkinson a la guitarra, Gaspar St Charles al saxo o Abel Boquera als teclats, músics experimentats de l’escena “negra” de Barcelona. La banda es complementa amb una bona col·lecció de músics amb una qualitat excepcional com Tito Bonacera al baix, Gorka Ruiz a la bateria, Josep Tutusaus al trombó i liderats per la magnífica veu de Sinead Savage, cantant d’origen canadenc i resident a Barcelona, una de les veus més potents del soul de la ciutat. Per cert que The Flytones, són la banda resident tots els dijous a El Col·leccionista, i han publicat juntamente amb la cantant Sinead Savage, un disc que fará les delícies dels amants del soul i el funk. No us perdeu les seves “Superfly Party”  els dijous a El Col·leccionista de Gràcia, on aquest col·lectiu musical va revolucionant l’escena del soul-funk.

·······················································································
ELÉCTRIC GOZARELA
Formats a principis del 2010, Eléctric Gozarela és una superbanda formada per vuit músics provinents de grups com Muchachito Bombo Infierno, Coetus, La Família Rústika, A Contrablues i Aerolíneas Subterraneas. La seva passió pel latin-soul dels anys 70 els ha unit per apropar-se a un contagiós i excitant boogaloo. Ray Barreto, Fania All Stars o Los Amigos Invisibles, són alguns dels artistes més propers a la seva proposta, que viatja des del Spanish Harlem de Nova York fins a Puerto Rico però sense moure's de Barcelona. Actualment estan presentant l'espectacle Boogaloo" Oui, c'est moi, ple de funk i boogaloo a parts iguals, una explossiva combinació que ells defineixen com Booga-Punk!!!

·····················································································
LUXÓPOLIS

Modjazz i boogaloo barrejat amb latin-jazz i pop del 60's. EL groove dels barcelonins és fresc i sofisticat, enriquint les seves cançons amb diferents gustos i textures musicals. Amb una execució versàtil i variada, Luxópolis disposa d'una secció de vent càlida i una rítmica exquisida, amanit amb un toc refinat i elegant.

·································································
BETTY BELLE

Amb un disc publicat recenment i titulat Eroticah, Betty Belle s'autodefineixen com una banda de "new-soulpsychedelic, r&b i soul-boogaloo". Les 10 cançons d'aquest disc, gravat en directe i sense filtres ni recordings, estan plenes de referències musicals, enfocades al soul i al pop, però també al modsoul de gent com Brian Auger i Julie Driscoll del Londres més "cool" dels anys 60, però també al boogaloo més canalla amb Joe Bataan com a màxim exponent.

····················································································
TIRANTLOFUNK

Projecte sorgit de la unió de diferents músics de bandes com Goldfinger and The Mushpotatoes, Mr Ganja o Fusión, que van unir les seves forces i el seu amor per la música negra. El resultat d'aquesta col·laboració ha estat la de recuperar la música de ball dels anys 60, fusionant-la amb el soul, el funk i el rhythm&blues. Han publicat un EP/CD disponible al seu bandcamp.

··························································································
FIRST TAKE

Aquest jove trio combina en les seves cançons l'elegància del jazz amb melodies pop i l'energía del funk i r&b. First Take están formats en el llenguatge musical del jazz però evolucionen cap a hortitzons musicals més personals i on deixen clar la seva personal atracció cap a el funk, el hip-hop i el pop més sofisticat

The Qualitons "Magyar Hammond Sound"

Tot un descobriment la de The Qualitons, formació de Budapest (Hungria), que desperta passions al seu pais i que ja els han controlat i editat el seu primer disc, Panoramic Tymes, la discogràfica alemana Tramp Records. The Qualitons són una banda amb una capacitat sorprenent per passar d'un estil a un altre, des del funk instrumental al pop dels 60, i el soul-rock més progressiu. La formació de Budapest juga molt amb els sons experimentals, la psicodèlia, el garatge i l'afrobeat, però el so del hammomd és la seva senyal d'identitat, i el modern jazz i el hammond funk la seva seva realitat musical. 

Liderats pel orgue hammond de Premecz Mátyás, ànima del grup, aquest quintet que en directe es transforma gairabé en una orquestra de soul amb una secció de vents i percussió, han girat per mitja Europa actuant en diferents festivals de soul i jazz,  fins i tot van visitar l'estat espanyol l'any 2010 presentant el seu disc i directe en ciutats com Madrid, Córdova i Granada.
Una bona descoberta que ens demostra l'abast universal d'una escena que no para de crèixer a Europa. Us deixem amb uns quants moments en video i àudio d'aquesta banda perquè pugueu comprovar com sona el seu "Magyar Hammond Sound".

LOS FULANOS Llarga vida al boogaloo!!!

Són, evidenment  la nostre banda de capçalera i els reis del boogaloo a Barcelona i per extensió de Catalunya i tot l'estat espanyol. Una superbanda formada per diferents personatges que és mouen dins de l’escena del soul-funk a Catalunya. Los Fulanos están d'actualitat perquè están a punt de publicar el seu primer disc amb un títol prou explícit i directe: Si esto se acaba de siga el boogaloo (Lovemonk 2012), que es publicará el proper 7 de maig en forma de CD, LP i descàrrega. Produït per Miguelito Superstar (Fundación Tony Manero), aquet primer treball de Los Fulanos vindrá carregat de soul, funk i ritmes llatins i amb títols com "Prelude", Why don't we do some boogaloo", The end of the world" o "Sobran Cuervos". 

En directe el 12 de maig a Barcelona

Si esto se acaba que siga el boogaloo, es presentará en direte el dissabte 12 de maig a l'Ateneu Popular de 9 Barris, en un concert que de ben segur será explossiu i espectacular per la seva fusió de Latin-Soul i Boogaloo, acadèmica i d’alta qualitat. Abans de la seva actuació a Barcelona, hauran 'calentat' amb els seus ritmes ciutats com Madrid, el 20 d'abril, Osca, el 4 de maig i Saragossa el 5 del mateix mes.

Los Fulanos són un autèntic terratrèmol, amb un directe espectacular i contagiós, hereu de de grans artistes de la música llatina com Ray Barretto, Joe Bataan, Willie Colon, Hector Rivera, Joe Cuba, Bobby Valentin, Mongo Santamaria, Pete Rodriguez y Willie Bobo, entre d’altres. Han aparegut a diferents recopil·latoris com el Groovadelia, l’any 2006, però van debutar discogràficament l’any 2007 amb el single que inclou les cançons “C’mon get Dancing” i el “Soul Drummer”, un clàssic del gran Ray Barretto. El 2008 publiquen el segón single amb les cançons “Kiss” i I Want a Chance for Romance”. 

Los Fulanos també van ser la banda d'acompanyament de Joe Bataan, amb qui van girar durant l'any 2008 i gravar el disc King of Latin Soul, en directe des de la sala Apolo de Barcelona.

De tota manera el millor que podem fer per gaudir de la calenta proposta musical de Los Fulanos, és disfrutar dels seus vitalistas i atractius concerts, com el que faran dissabte 12 de maig a l'Ateneu Popular de 9 Barris, a partir de les 22 hores i per tan sols 10 euros. 

Llarga vida al boogalooooo !!!

THIRD COAST KINGS Detroit Funk!!!

Després d'apareixer en recopilatoris com el Soulshacker vol. 7, i de publicar un single amb la cançó "Give me your love", on ja mostraven el seu potencial, la discogràfica italiana Records Kicks, de la qual ja vem parlar en aquest blog fa un temps, acaba de publicar el primer disc de la formació de Detroit, Third Coast Kings. 

El disc és tota una declaració de principis que s'alimenta de la millor tradició del grups de funk i soul dels anys 60 i 70 del segle XX. Aquesta multiformació nordamericana beu de la tradició de les millors formacions de funk americanes, on la secció de vents té un paper molt important i determinant en la força de la seva música. I si li afegim la magnífica veu de Sean Ike, combinat amb una secció rítmica molt efectiva, el resultat és una autèntica comunió festiva de sons demolidors, amb el soul i el funk com a denominació d'origen. Third Coast Kings estan cridats a ser una de les bandes reveleació del deep funk nordamericà, amb un primer disc sense desperdici i un gran directe. Us deixem amb una bona mostra de la seva música. Bon Cop de Funk!

Cap de setmana explosiu: el funk dels californians Breakestra i el Soul Train Festival a Barcelona

Breakestra 
Dissabte 24 de març > Salamandra 2 > L'Hospitalet de Llobregat

La sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat, acollirà una actuació que no ens podem perdre per res del món si volem descobrir a una de les bandes més en forma del funk mundial. Breakestra és una super banda amb seu a Los Angeles formada l'any 1996 pel baixista Miles Tackett, que cultiven una molt bona proposta de funk, soul i hip.hop. Tot i que en els seus inicis el hip-hop era molt present actualment Breakestra són una autèntica maquina de ritmes funk. En els més de 15 anys d'existència, el grup ha estat el planter de grans músics de l'escena de la música negre de Los Angeles, convertint-se en una autèntica plataforma de talents musicals. Els nordamericans han publicat quatre discos fins el moment, però els darrers, Hit The Floor (2005) i  Dusk Till Dawn (2009), configuren el gruix del seu repertori.
Així doncs, el dissabte 24 de març, no us podeu perdre a Breakestra, un autèntic espectacle que en directe es transforma en un autèntic terratrèmol de deep-funk.

Soul Train Festival 
The Pepper Pots + The Sweet Vandals + The Cherry Boppers
Divendres 23 març > Apolo (BCN)

Però això no és tot, perquè un dia abans, el divendres 23 de març, la sala Apolo de Barcelona serà l'escenari del Soul Train Festival, que neix amb la voluntat de mostrar el bo i millor del soul i funk estatal. Un festival itinerant en la línia de la Motown Revue o Stax Revue, i que per aquesta primera edició aposta per tres formacions sòlides dins de l'escena a l'estat espanyol i que ja us hem parlat en aquest blog: The Pepper Pots, The Sweet Vandals i The Cherry Boppers, seran els protagonistes del festival, grups que han demostat sobradament que és pot fer bon soul i funk de molta qualitat a l'estat i que es pot exportar més enllà de les nostres fronteres. O sigui que no us podreu queixar perquè aquest cap de setmana i per partida doble tenim una bona sessió de soul i funk com mai haviem viscut per terres catalanes.
Bon cop de funk!!!!

L'Imperi Inca del Funk

De nou amb tots vosaltres per mostrar-vos autèntiques 'delicatessens' del funk d'arreu del món... I un cop més ens centrem en una autèntica factoria del bon gust musical i de les rareses com és Secret Stash Records. Aquesta discogràfica amb molts paralelismes i similituds amb Vampisoul, fan realment una feina extraordinaria.  Autèntics arqueòlegs musicals a la recerca de músiques perdudes i oblidades per molts i que ells s'han encarregat de rescatar. Al llarg d'aquest darrer any, us hem comentat i recomanat autèntiques perles del funk a través del catàleg de Secret Stash Records, com va ser la popular, per número de visites que vam tenir, Soviet Funk, i Persian Funk, un autèntic catàleg del funk iraní de finals dels anys 70, i ara li toca el torn al funk que, sense saber-ho, es va fer al Perú durant la dècada dels 70. Si Vampisoul va aprofundir en el pop i el garatge dels anys 60 a Perú amb el magnífic Back to Perú "The most complete compilation of Peruvian Underground (1964-1974), ara Secret Stash Records ens demostra que no només hi havia pop al Perú dels 60 i 70 del segle XX, sino que la creativitat musical dels peruans anava més enllà.

Peruvian Funk
Aquest disc que recupera a diferents artistes i grups peruans que, sense voler o saber, van aprofundir en el funk, va ser posible gràcies a la voluntat dels responsables de Secret Stash, que estaven convençuts que a Perú s'amagava un valuós tresor musical, i després de molt buscar i rebuscar, van trobar autèntiques joies musicals oblidades i poc valorades pels autòctons. Peruvian Funk (Secret Stash Records 2010), ens mostra a quatre formacions peruanes que van articular les bases del latin-funk, la barreja de latin, jazz, funk i soul que ens trobem en les 11 cançons del disc, és realment espectacular per la seva qualitat i modernitat. Black Sugar, Nil's Jazz Ensemble, Bossa 70 i Enrique Lynch, són les bandes que van signar aquesta particular història d'amor al funk i que ara, després de quaranta anys podem escoltar, ballar i disfrutar, gràcies a la gent de Secret Stash Records. I perque comproveu que no us enganyem, us deixem amb "The Looser", una de les cançons dels Black Sugar i que s'inclou al disc Peruvian Funk, autèntic groove peruà.

Persian Funk!!!

Quan Iran era ie-ié

Molts de nosaltres ni ens haguéssim imaginat que l'hermètica Iran hagués tingut una escena musical que va tenir la seva efervescència durant la dècada dels setanta. I els encarregats de mostrar-nos els tresors musicals oblidats i abandonats de molts indrets del món han estat de nou la gent del segell nordamericà, Secret Stash Records, una companyia que funciona com una agència d'investigació musical i que ens proposa una sèrie de recopilacions, que si musicalment no aporten massa, exòticament si que ho fan, només hem de recordar els volums dedicats al Soviet Funk, i que en aquest blog ja els hi vem dedicar el seu espai. Aquesta recopilació anomenada Persian Funk, ens endinsa per la música moderna iraniana de finals dels anys 70, quan els aires de llibertat eren molt presents a Iran gràcies al Shah de Persia, que va obrir i occidentalitzar a la societat iraniana gràcies a unes reformes que van tenir molta influència en la música, l'art i la cultura en general, fins el punt de crear el segell discogràfic Ahang  Roozen, això si sota control del Ministeri de Cultura iranià.

Persian Funk
La música que va néixer en aquesta època va estar molt influenciada pels sons americans i britànics, i la seva barreja de funk, rock, soul, jazz i música tradicional persa, va tenir una gran popularitat durant els anys 70, de tota manera molts dels grups d'aquesta època com Googosh i Shamaizadeh, autèntics ídols del pop iranià,  feien versions de clàssics del pop, del soul i del blues nordamericans, amb covers d'artistes com Beatles, John Lee Hooker o Aretha Franklin. 
Però tota aquesta llibertat musical va acabar quan va esclatar la revolució islàmica l'any 1979. El règim de l'Aiatol·là Kohmeini, va tallar de socarrel la música per la mala influència occidental que tenia en el seu jovent i per ser una amenaça per al règim. De fet la major part dels estudis de gravació que hi havien al país es van cremar, i molts dels artistes de música moderna d'Iran, inclosos els del disc Persian Funk, van ser expulsats del país, mentre que d'altres van estar en arrest domiciliari.
Per aquest motiu i pel seu document històric, Persian Funk té un valor incalculable pel seu exotisme musical  i per mostrar-nos els aires de llibertat que es vivia durant els anys 70 del segle XX a Iran. Unes cançons seleccionades després de buscar en arxius gairabé oblidats durant centenar d'hores i que Secret Stash Records ha recuperat per tots nosaltres. Musicalment, com ja hem comentat abans, no aporta massa, però ens mostra una fusió musical on el funk, el rock, el soul i la música d'arrel eren molt presents, i que en molts casos pot recordar a pel·lícules de cinema negre de serie B. Va ser un bon intent de modernitzar un país convuls i a punt de fer fallida. Tot i que els islamistes van fer callar als músics moderns d'Iran, i ho van aconseguir, el que no van poder és eliminar el llegat musical d'uns grups que van revolucionar l'escena del seu país, tot i la seva precarietat musical, i que Secret Stash Records ens mostra en el disc Persian Funk.