Com van sorgir The Excitements? > Teniem ganes de muntar alguna cosa més enfocada al rhythm&blues de principis del seixanta, amb una mica més de soul, i que fos una aposta més en ferm que la nostra anterior banda, i així, vàrem començar a buscar gent que es pogués comprometre en un projecte d'aquestes característiques.
Els components del grup veniu de grups d'estils musicals diferents? > Sí. Venim d'arrels diferents: del garatge, del món del jazz, del blues, i la Koko Jean és potser la que té unes arrels mes eclèctiques, que passen per la música africana, el gospel, el jazz o la música brasilera, producte de la seva trajectòria vital i del països a on ha viscut. Jo crec que la barreja d’influències ha aconseguit enriquir-nos mútuament, absorbint influències els uns dels altres, i descobrint noves eines a l’hora de tocar.
En el món de la música negra gairebé està tot inventat, però en el vostre cas, quin és el secret o la fórmula que feu servir per fer les vostres cançons? > Sobre tot escoltar. Escoltar i estar atent al que es va fer, com es va fer i perquè sona com sona. Encara que, en general i a dia d'avui, escoltar sigui un valor a la baixa.
Després de dos singles, que s'han venut força bé, ara surt el vostre esperat disc, editat per Penniman Records. > Sí, Penniman està fent una feina impecable. Per al meu gust, és el segell amb més criteri d'aquest país, i bona part de la resta de països. El dos singles han esgotat la primera tirada en pocs mesos i estan pendents de reeditar-se. L’LP ha sortit lògicament en vinil, pero també en CD.
Com ha anat la gravació del disc, heu tingut col·laboracions? > El vam gravar a Red Bell Studios, a Barcelona, i de la producció s’ha encarregat en Mike Mariconda, que potser és més conegut per les seves produccions de punk-rock, pero que té uns coneixements de l’estil envejables. La veritat és que la seva aportació ha estat fonamental, ha millorat el temes considerablement. La sensació quan li envies les cançons i te les torna passades per el seu filtre és semblant a quan envies el teu fill a l’escola i te’ls tornen que sap llegir.
Heu gravat amb tota la banda en directe per donar més autenticitat a la música o per necessitat vital? > Senzillament fa que soni tot més compacte i estalvia una pila de temps. Tocant per separat queda tot més fred i es perd l’energia i la mala llet del directe. Realment no ho podem concebre d'altra manera.
The Excitements están més a prop d'uns primitius Ike & Tina Turner o de l'explosiva Sharon Jones & The Dap Kings? > Estilísticament sens dubte estem mes a prop del primers Ike & Tina Turner, però en l'aspecte personal, a la Sharon Jones me l’estimo molt.
The Excitements ja heu viatjat i tocat per diferents països europeus. Es valora més aquest tipus de proposta de música negre a Europa que no pas a l'estat espanyol o a Catalunya? > Més que valorar-se crec que el mercat ja no es Barcelona, Catalunya o Espanya. En aquest circuit, el nostre mercat natural és Europa. Plataformes com myspace o qualsevol altre xarxa social fan que et coneguin arreu molt fàcilment, i per a un grup, actualment no és mes car anar a París que a A Corunya.
Des del vostre punt de vista, com está actualment el panorama de la música negra a Catalunya? > Doncs més o menys com ha estat sempre. Nosaltres no som gaire de plorar, i al final del dia, tot depèn de que hi hagi gent que et vingui a veure als concerts, i res més. Els ajuntaments es gasten menys calers en concerts en aquest moment, però la cosa està en intentar no dependre del diners públics: si ho fas, al final et creus que hi tens dret, com a l’educació gratuïta o l’assistència sanitària universal, i no és ni de bon tros així.
