dilluns, 26 de desembre de 2011

The Cherry Boppers & The Sweet Vandals, tot un luxe musical per aquest Nadal

Per acabar el 2011 us deixem amb The Cherry Boppers i The Sweet Vandals, dues de les formacions més autèntiques i veteranes que funcionen a l'estat des de fa molts anys. Els dos grups, que acaben de publicar nous treballs discogràfics, faran que molts de nosaltres n'estem orgullosos de que dues de les bandes de més qualitat que hi ha actualment ens regalin material com el que han editat els bascos i els madrilenys.


THE CHERRY BOPPERS
Començarem per la formació de Bilbao, The Cherry Boppers, sextet que aprofunditza en el jazz-funk com a eix vertebrador d'unes cançons que es mouen en diferents àmbits com el soul, la psicodèlia i sobretot l'acid jazz heretat de grups britànics com Brand New Heavies. Grans instrumentistes amb molt de talent i sobretot amb un directe espectacular i contagiós, The Cherry Boppers són un diamant en brut i ho demostren amb el seu tercer treball discogràfic, Shakin' the Hood (Bopper Records/Buenritmo), un autèntic mostrari de l'eclecticisme musical del que fan ús els bascos i on trobem diferents col·laboracions com la del rapper RdeRumba en la cançó "Humo en el ambiente" i també la veu de Maika Edjolé, dels madrilenys The Sweet Vandals, a "Wild Imagination", que deixa clar des del primer moment que és una de les grans de l'actual música negra espanyola. Trobareu més info al seu myspace, però us deixem amb un extracte del DVD en directe que van editar l'any 2009 i gravat a Bilbao on podreu comprobar tota la seva força en directe.



THE SWEET VANDALS
Per la seva part, The Sweet Vandals, la banda de soul-funk més internacional de l'estat, acaben de publicar també el seu tercer disc, So Clear, sota el paraigües de la prestigiosa companyia alemanya Unique Records, la llar de grups i cantants com Laura Vane & The Vipertones, The Soul Snatchers o els japonesos Osaka Monaurail, grup que ha visitat Barcelona en moltes ocasions i que s'han creat una bona llegió de fans incondicionals. The Sweet Vandals al larg de la seva carrera han compartit cartell amb artistes de la talla de Maceo Parker, Sharon Jones o Neneh Cherry, i han fet innumerables actuacions arreu d'Europa, de fet han actuat més fora que no pas al seu pais, convertint-se en tot un cas atípic per un grup de música negra espanyol.  Amb aquest nou disc, els madrilenys fan una evolució brutal cap al soul old school, gravant en sistema analògic i en directe, sense masses recordings, i oferint la seva música directe i sense masses complicacions tècniques. Liderats per la cantant Maika Edjolé, The Sweet Vandals encapçalen l'explosió del soul-funk a l'estat amb un disc per treure's el barret i que de ben segur no us defraudarà, ja que está a l'alçada de qualsevol banda de primer nivell internacional.
I si us heu quedat amb les ganes de disfrutar-los en directe, el proper mes de febrer tindreu una oportunitat única, ja que The Cherry Boppers i The Sweet Vandals presentaran aquests discos en directe a la sala Apolo de Barcelona, jo de vosaltres no m'ho perdria. Bon cop de funk!!!



dissabte, 26 de novembre de 2011

Bon funk a La France!!!


Continuem amb la nostra ruta per diferents indrets europeus i mundials per mostra-vos el bo i millor soul i funk que trobem en les nostres investigacions. Avui viatjarem a França, un pais molt proper però també molt llunyà musicalment parlant, i que té una gran varietat de grups i solistes de gran qualitat. L'explossió i repercussió que ha tingut Sly Johnson a nivell europeu la podem agafar com a punt de partida per fer un repàs al bo i millor del funk francès. Primer de tot i després de caure a les meves mans el disc La France made in funk (Underdog Records 2005), he de reconèixer que el nivell del funk francès és estratosfèric. Aquest disc, molt recomanable i fàcil de trobar a llocs com spotify, ens pot servir com a punt de partida i d'introducció a la música negra feta a França. L'ampli ventall estilístic d'aquest disc és una de les seves claus, així doncs, trobem artistes que és mouen en el disco-funk trencapistes com Jacques Daoud Revue o Magoo, que evoquen les melodies rítmiques i vocals de grups mítics com els nordamericans Shalamar. Però també trobem funk més elaborat amb bandes com The Noodle Family o La Fonction
A banda d'aquesta fantàstica recopilació que ens mostra el millor del funk francès, trobem més grups que és mouen en altres àmbits i que val la pena seguir-los la pista com la fantàstica formació de soul-funk de Lió The Soul Funk Soldiers, el soul-jazz de la Grand Groove Orchestra de Nantes o la cantant parisenca de neo-soul, Maty Soul. Us deixem amb un tastet del directe dels Soul Funk Soldiers i de Jacques Daoud Revue, i això tan sols és una petita mostra del bon funk que ens podem trobar a Le France!!!






diumenge, 30 d’octubre de 2011

Gizelle Smith, futura reina del funk britànic?

Aquesta dona em té el cor robat. Des que la vaig descobrir amb la cançó "June" a un dels recopilatoris que de tant en tant ens regala el segell italià Records Kicks, no he parat d'investigar i escoltar la seva obra. La londinenca está cridada a ser una de les noves grans dones del funk mundial, tant per la seva gran qualitat vocal com pel talent compositiu que desprenen les seves cançons. Associada musicalment amb el grup alemany The Mighty Mocambos, amb els que ha pubicat diferents singles i ep's, però on la disfrutareu més és en el disc This Is Gizelle Smith & The Mighty Mocambos, un bon tractat de deep-funk que us enganxará des de la primera escolta. Anomenada com la "noia d'or del funk britànic", Gizelle Smith sembla ser que está preparant nou material sonor i en bona companyia, la de l'altre noia d'or del funk britànic, Alice Russell. De moment al nostre pais no l'hem vist ni en pintura, però esperem que la bona de Gizelle Smith es deixi caure ben aviat per gaudir d'una de les millors propostes de deep-funk que hi ha actualment. I perquè veieu que no us enganyem us deixem amb el seu gran hit "June", i un  moment del directe que aquesta gran dama del funk britànic va oferir a Londres el setembre de 2010.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Freestyle Records, la joia de la corona



Un dels secrets més ben guardats dels britànics és aquesta modesta companyía discogràfica, que fen la feina de la formigueta ha aconceguit un catàleg per treures el barret. Nascuts a Londres l'any 2003, Freesyle Records té en nòmina a una sèrie de bandes que cuiden la música negre amb molt de respecte i sobretot amb molta qualitat interpretativa, i els ha convertit en un dels segells més destacats i respectats. Amb un catàleg molt eclèctic i que abraça estils que van del soul-funk al latin, passant pel afrobeat o el hip-hop, Freestyle Records té a la seva escuderia bandes australians de soul-funk com Randa & The Soul Kingdom o Deep Street Soul, el trio de hammond soul-jazz americà Soulive, i per descomptat formacions britàniques com The Impellers , els dandies del soul-jazz (a la foto) SpeedometerThe Fantastics!, banda de Londres que el 21 d'octubre visitará El Junco Club de Madrid per presentar el seu darrer disc All the people.  Si voleu descobrir més bandes i veure el gran catàleg de Freestyle Records, doneu-li un cop d'ull a la seva completa web i segur que trobareu i descobrireu petites joies musicals.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Quantic i el seu Tropicalisme soul-funk


Amb motiu de l'edició del doble LP  i CD, The Best of Quantic (Tru Thoughts 2011), us volem proposar conèixer més de prop a Will Holland. Aquest disc és una bona manera d'introduir-nos en la música d'aquest productor, dj i sobretot músic multinstrumentista, figura clau en el món del soul i el latin contemporani. Nascut a Worcestershire, Regne Unit, i actualment resident a Cali, Colombia, on va instalar el seu estudi de gravació analògic, amb el pas del temps s'ha convertit en tot un revolucionari i visionari de la música llatina, el soul i el funk. Molts són els projectes que té funcionant Will Holland sota el pseudònim de Quantic, com per exemple el de la Quantic Soul Orchestra, el més sòlid, una superbanda de soul, funk i latin on es fa acompanyar de grans veus femenines com la diva del soul nordamericà Spanky WIlson o la britànica Alice Rusell. També la seva vessant més llatina la complementa amb Quantic & His Combo Barbaro i la seva afició a l'electrònica i de dj amb el seu nom artístic, Quantic. Si voleu conèixer més a fons aquest personatge us recomanem els treballs amb Alice Rusell, Pushin On, i amb Spanky Wilson, I'm Thankful, però també el seu disc Tropidelico, on barreja amb molt de gust el jazz tropical, el soul psicodèlic i la cumbia-funk. La veritat és que m'he tornat tot un fanàtic d'aquest personatge que encara no ens ha visitat en concert, però esperem que ben aviat ens doni una alegria. De moment ens hem de contentar visionant el concert que van oferir a Paris l'any 2008 la Quantic Soul Orchestra & Spanky Wilson, i editat en DVD. Us deixem amb dues mostres d'aquest d'aquest gran concert a Paris, que us aprofiti !!!!


divendres, 30 de setembre de 2011

Black Joe Lewis & The Honeybears a BCN

Únic concert a l'estat del cantant i guitarrista texà 

Aquest dilluns 3 d'octubre a partir de les 21:30 hores, la sala Sidecar acollirà l'únic concert a l'estat del cantant i guitarrista d'Austin, Black Joe Lewis i la seva banda els Honeybars, on presentaran el seu disc de debut, Tell 'Em What Your Name Is.  Influenciat per James Brown, Joe Tex i el so de New Orleans, el directe de Black Joe Lewis és una combinació d'energía, agresivitat i molt de sentiment, en unes cançons que transcorren per sons com el funk, el blues, el garatge i el rock'n'roll. Una bona oportunitat per descobrir una de les noves sensacions de la música negre nordamericana que aompanyat d'una extraordianàia banda amb una secció de vents impressionant. La cita aquest dilluns 3 d'octubre a la sala Sidecar de Barcelona i per 20 euros. Un concert altament recomanable.

dissabte, 17 de setembre de 2011

Lontano Records, Madrid en clau de soul!!!

Després de les vacances tornem a la càrrega per presentar-vos el bo i millor del soul-funk nacional, estatal i internacional. I que millor que començar la temporada de tardor amb un dels nous segells dedicat a les noves promeses del soul espanyol: Lontano Records http://lontanostilo.com/lontano_records.htm
En només doa anys d'existència s'ha convertit en tot una referència i una garantia de bon gust musical. Lontano Records té el seu origen en la botiga vintage, Lontano Stilo de Madrid. El seu responsable Fernando Pinto gran coneixedor de l'escena de la música negra espanyola, ha apostat fort per crear un segell de qualitat i té clar que els grups de la seva escuderia han de tenir una qualitat i sensibilitat diferent, cosa que fa que aquest segell madrileny sigui gairabé únic. Aposten pel vinil com a format per editar les seves referències, que fins el moment són molt poques però amb gran personalitat musical, i el responsable del so dels grups del segell és Carlo Coupé, músic i ingenier de so amb una llarga trajectòria, que a través del seu estudi, Funkorama, ha produït als grups d'un segell amb mota sesibilitat soul. The Faith Keepers, Talk! & The Woohoos, The Groovin' Flamingos i The Vibe Creators, són de moment les quatre bandes de la escuderia Lontano Records, un segell que de mica en mica i sense cap tipus de pressa anirá omplint el seu catàleg de millor soul i funk de l'estat espanyol. Aquesta és la targeta de presentació de Lontano Records, un segell de garantia i amb sensibilitat soul.


THE FAITH KEEPEERS
Són un dels grups revelació del soul, el funk i el latin a l'estat. Amb seu a Saragossa The Faith Keepers han passejat el seu directe incendiari per tot l'estat i bona part d'Europa. Han publicat el seu primer disc, de títol homònim i sota la producció de Carlo Coupé, una autèntica declaració d'intencions amb un rerefons de color negre.
http://www.myspace.com/thefaithkeepers



TALK! & THE WOOHOOS
Grup amb seu a Madrid que practica un so proper al soul-jazz i el hammond sound sorgit de la vella escola dels anys 60, amb Jimmy McGriff o Lonnie Smith com a mestres inspiradors. Han publicat un single produït per Carlo Coupé.
http://www.myspace.com/talktrio





THE VIBE CREATORS

The Vibe Creators són una banda valenciana que s’apropa a diferents estils de la música negra dels anys 60, i que van del soul-funk al jazz, el rhythm&blues i el boogaloo. El resultat és un elegant exercici que combina a la perfecció el “groove” del hammond amb el so més “cool” del vibràfon al que s’uneix un bateria explosiu i una poderosa veu femenina que recupera el soul de la vella escola. 




THE GROOVIN' FLAMINGOS
Els madrilenys The Groovin' Flamingos, liderats per Juan Carlos Gómez, guitarra i veu de la veterana banda de soul-pop Los Imposibles, són una de les formacions més calentes de l'actual escena de la música negra a l'estat espanyol. Recuperen el millor del soul i el rhythm&blues més ballable, actualitzant-lo amb tocs beat  i blaxplotation. 



dilluns, 8 d’agost de 2011

THE SLINGSHOTS

Groove barceloní
Abans de marxar de vacances us volem presentar a una de les bandes barcelonines amb un dels millors directes de soul-funk, The Slingshots. Els barcelonins van iniciar el seu projecte l’any 2008 amb l’intenció de recuperar i recordar l’energia rítmica del deep funk, les càlides melodies vocals del soul i la riquesa instrumental del jazz. The Slingshots tenen un bagatge musical extraordinari i actualment els seus components formen part d’altres projectes com Soweto, Tirantlofunk o Vermouth Time. Díes abans de la presentació al Marula Café del seu primer disc,un single de vinil amb les cançons “The Sooner” i “Slingfunk”, editat per Lovemonk Discos Buenos vem poder parlar amb ells...Amb tots vosaltres The Slingshots!!!

BOOGALOO INVESTIGATOR: La vostra proposta intenta recuperar l'energía del deep-funk amb matissos del soul i jazz. Quins son els vostres referents en aquest aspecte?
THE SLINGSHOTS: Les influències del grup són molt variades però es poden resumir en formacions i artistes de la talla de James Brown, The Meters, Mickey & The Soul Generation, Maceo Parker, Clarence Wheeler o Jimmy Mc Griff... Ens costa limitar-nos però de fet, podem dir que ens agraden gairebé tots els grups que han fet música negra a finals dels 60 i principis dels 70, ja sigui soul, funk, rhythm&blues, o jazz i també d'altres estils com la bossa o la música jamaicana. Aquesta obertura de ment ens ajuda a donar força a la nostra música i a sortir-nos de les pautes establertes que marquen les etiquetes.
BOOGALOO INVESTIGATOR: Es pot parlar d’un nou moviment de música negra a Barcelona o encara en un procés embrioanri?
THE SLINGSHOTS: L'actual escena de la música negra a Barcelona? Doncs molt blanca. No som partidaris d’obsessionar-nos en la música negre perquè de fet som blancs. A Barcelona hi ha molts blancs tocant música negra, negre és bàsicament el ritme però si una banda té bon groove és negre ja sigui tocant pop, rock, soul, folk o funk...
BOOGALOO INVESTIGATOR: Però no em negareu que ara hi ha molts més grups?
THE SLINGSHOTS: Sens dubte! Però bandes remarcables no hi ha tantes. També hi ha molta més acceptació per part del públic i molts locals fan una aposta descarada per aquest tipus de música com el Marula Cafè amb bons dj’s. Potser sí que alguna cosa està passant i ara els hi arriba el torn a les bandes.
BOOGALOO INVESTIGATOR: El vostre primer disc, ha estat produït per Miguelito Superstar de La Fundación Tony Manero, com ha estat treballar amb ell?
THE SLINGSHOTS: El disc és un single de vinil amb les cançons “The Sooner” i “Slingfunk”, i l’ha editat per Lovemonk Discos Buenos, una discogràfica de Madrid. Pel que fa al Miguelito ha estat un plaer poder treballar amb ell. Estem parlant d'un personatge clau d'aquesta escena a l'estat espanyol i la seva experiència ens ha vingut molt bé, s’ha implicat molt en el projecte.
BOOGALOO INVESTIGATOR: Us considereu uns apassionats de la música negra?
THE SLINGSHOTS: Evidenment, i la volem portar cada cop més al nostre terreny per fer-la definitivament nostra per aconseguir el nostre so ben aviat. Som 7 blanquets amb un definitiu gust per la música negra i que li foten cada cop més collons, aquest és el nostre propòsit i morirem en el camí si fa falta.



dimarts, 19 de juliol de 2011

Cookin' On 3 Burners, els cangurs australians del hammond sound

Després d'un temps perduts, tornem de nou per recomanar-vos petites joies amagades i que sempre val la pena recordar. Us proposem un viatge a Austràlia per descobrir a un trio realment fantástic, els Cookin' On 3 Burners, una grup que els amants del soul-funk & boogaloo ens agrairan. Creats a la ciutat de Melbourne l'any 2000 per tres autèntics malalts de la música negra, la banda está formada per Lance Ferguson a la guitarra, Ivan Khatchoyan als tambors i l'autèntica ànima del grup Jake Mason a l'orgue hammond. Amb un concepte musical inspirat en grans mestres de l'escena del soul-jazz dels anys 1960/70, com Jimmy Smith o Jimmy McGriff, els australinas tenen suficient material discogràfic per alegrar-vos el dia entre singles i LP's, però nosaltres us recomanem que feu una escolta als dos últims, Baked, broiled and fried, de l'any 2007 i el darrer del que nosaltres tinguem constància, Soul Messin, del 2009. Dos discos que, per cert, podreu trobar i escoltar tranquilament a spotify. Tot i la distància que els separa del vell continent, Cookin'On 3 Burners han realitzat diferents gires per Europa i fins i tot van visitar el Marula Cafè el 24 de setembre del 2009 . De moment i mentre esperem material nou del grup i també que ens facin un altre visita a Barcelona, us deixem amb un video de la gira del 2009 al Boogaclub de Granada, perque comprobeu com s'ho fan els Cookin'On 3 Burners en directe. Bon cop de funk!!!



dilluns, 13 de juny de 2011

THE EXCITEMENTS "Excitant rhythm & soul"


Són una autèntica bomba de rellotgeria en directe i la banda que está actualmente més en forma del soul i rhythm&blues barceloní. Liderats per la gran veu de Koko Jean, The Excitements beuen de les fonts del rhythm&blues i el soul old school, i la seva música té la força d’uns primitius Ike&Tina Turner, o d’artistes més contemporanis com Sharon Jones and The Dap Kings. Amb un disc acabat de publicar i editat en CD y LP por Penniman Records, la banda ha optat per revisionar clàsics del rhythm&blues com “From now on”, de Nathaniel Mayer, “Wait a Minute” de Barbara Stephens, o “Never gonna let you go”, de Little Richard, però aseguren que el següent disc ja será amb material propi. Aquest 2011 és sense cap mena de dubte l’any de la seva confirmació. Una recomanació: si actúen prop de casa vostra no us els perdeu són una autèntica bomba amb un directe realment explosiu! Hem volgut conèixer més d’aprop al grup i el seu guitarrista Adrià Gual ens ha posat al dia.
Com van sorgir The Excitements? > Teniem ganes de muntar alguna cosa més enfocada al rhythm&blues de principis del seixanta, amb una mica més de soul, i que fos una aposta més en ferm que la nostra anterior banda, i així, vàrem començar a buscar gent que es pogués comprometre en un projecte d'aquestes característiques.
Els components del grup veniu de grups d'estils musicals diferents? > Sí. Venim d'arrels diferents: del garatge, del món del jazz, del blues, i la Koko Jean és potser la que té unes arrels mes eclèctiques, que passen per la música africana, el gospel, el jazz o la música brasilera, producte de la seva trajectòria vital i del països a on ha viscut. Jo crec que la barreja d’influències ha aconseguit enriquir-nos mútuament, absorbint influències els uns dels altres, i descobrint noves eines a l’hora de tocar.
En el món de la música negra gairebé està tot inventat, però en el vostre cas, quin és el secret o la fórmula que feu servir per fer les vostres cançons? > Sobre tot escoltar. Escoltar i estar atent al que es va fer, com es va fer i perquè sona com sona. Encara que, en general i a dia d'avui, escoltar sigui un valor a la baixa.
Una part fonamental de la vostra proposta és la poderosa veu i la presència en directe de Koko Jean Davis. > La veritat és que al principi no era imprescindible que cantés una dona en el grup, estàvem bastant oberts en aquest sentit, però de sobte la vàrem trobar a través d’un anunci a internet. Ella feia poc que havia arribat a Barcelona, d’on és la seva família i abans havia estudiat als Estats Units i s’havia criat a Moçambic, d’on és originària. Vàrem veure alguns vídeos seus i els estils en que es movia no tenien res a veure amb el que teníem pensat, però intuíem que seria més que capaç i, realment, la vam encertar: i tant que podia! I a més a més, era el que ella sempre havia volgut cantar.
Després de dos singles, que s'han venut força bé, ara surt el vostre esperat disc, editat per Penniman Records. > Sí, Penniman està fent una feina impecable. Per al meu gust, és el segell amb més criteri d'aquest país, i bona part de la resta de països. El dos singles han esgotat la primera tirada en pocs mesos i estan pendents de reeditar-se. L’LP ha sortit lògicament en vinil, pero també en CD.
Com ha anat la gravació del disc, heu tingut col·laboracions? > El vam gravar a Red Bell Studios, a Barcelona, i de la producció s’ha encarregat en Mike Mariconda, que potser és més conegut per les seves produccions de punk-rock, pero que té uns coneixements de l’estil envejables. La veritat és que la seva aportació ha estat fonamental, ha millorat el temes considerablement. La sensació quan li envies les cançons i te les torna passades per el seu filtre és semblant a quan envies el teu fill a l’escola i te’ls tornen que sap llegir.
Heu gravat amb tota la banda en directe per donar més autenticitat a la música o per necessitat vital? > Senzillament fa que soni tot més compacte i estalvia una pila de temps. Tocant per separat queda tot més fred i es perd l’energia i la mala llet del directe. Realment no ho podem concebre d'altra manera.
The Excitements están més a prop d'uns primitius Ike & Tina Turner o de l'explosiva Sharon Jones & The Dap Kings? > Estilísticament sens dubte estem mes a prop del primers Ike & Tina Turner, però en l'aspecte personal, a la Sharon Jones me l’estimo molt.
The Excitements ja heu viatjat i tocat per diferents països europeus. Es valora més aquest tipus de proposta de música negre a Europa que no pas a l'estat espanyol o a Catalunya? > Més que valorar-se crec que el mercat ja no es Barcelona, Catalunya o Espanya. En aquest circuit, el nostre mercat natural és Europa. Plataformes com myspace o qualsevol altre xarxa social fan que et coneguin arreu molt fàcilment, i per a un grup, actualment no és mes car anar a París que a A Corunya.
Des del vostre punt de vista, com está actualment el panorama de la música negra a Catalunya? > Doncs més o menys com ha estat sempre. Nosaltres no som gaire de plorar, i al final del dia, tot depèn de que hi hagi gent que et vingui a veure als concerts, i res més. Els ajuntaments es gasten menys calers en concerts en aquest moment, però la cosa està en intentar no dependre del diners públics: si ho fas, al final et creus que hi tens dret, com a l’educació gratuïta o l’assistència sanitària universal, i no és ni de bon tros així.






dijous, 28 d’abril de 2011

Record Kicks, la Trattoria italiana del soul, el funk i el boogaloo

Amb base a Milano, Record Kicks és una de les grans escuderies i un clar referent a Europa pel que fa a la música negra i més concretament al soul i el funk. Amb moltes similituts amb la discogràfica alemanya Unique Records, els italians són uns autèntics descobridors d'autèntiques joies del funk i el soul europeu, de fet són els creadors dels recopilatoris Soulshaker, autèntics manuals introductoris al soul, el funk i el boogaloo. La seva escuderia está formada per grups italians com The Link Quartet, Milano Jazz Dance Combo o la Soulfoul Torino Orchestra, però s'alimenta musicalment de grups anglosaxons com els nordamericans Diplomats of Solid Sound o The Third Coast Kings, australians com The Liberators i sobretot del planter del Regne Unit amb grups tant impressionants com The Baker Brothers, Hannah Williams& The Tastemakers, The Private Hammond Orchestra, Baby Charles i la última joia de la corona i uns autèntics trencapistes com son Nick Pride&The Pimptones i el seu modern-jazz, que publiquen disc a mitjans de maig. Però per anar obrint boca us deixem amb els dos clips del single d'avançament, tota una declaració de principis de jazz-funk.
Però si voleu saber més. el millor que podeu fer és entrar a la seva web http://www.recordkicks.com i descobrir l'arsenal que tenen aquests italians, segur que no us defraudarà. Bon cop de funk!!!


diumenge, 10 d’abril de 2011

Vermouth Time... "hammond pata negra"

Després de tenir durant un temps oblidat el blog, reprenem l'actualitat amb els Vermouth TIme, super banda de soul-lazz que ja us hem presentat anteriorment i que ara está de nou de plena actualitat pels concerts que tenen programats a Barcelona i per la nova incorporació del guitarrista Sebas Corbella, que li dona més consistència al seu so. L'ara quintet va protagonitzar un fantàstic concert el passat divendres 8 d'abril al Bel-Luna Jazz Club, el local del centre de la ciutat que intenta ser una mena de Blue Note o Ronnie Scott's Club a la catalana. La banda liderada pel trompetista Marc Mena, va oferir un concert ple de groove, on no van faltar clàssics, però també cançons de collita pròpia que ompliran el primer treball discogràfic que diuen gravaran en breu. El proper divendres 15 al Marula Cafè i el dissabte 16 d'abril de nou al Bel-Luna, Vermouth Time oferiran dues noves sessions de soul-jazz plena de bon rotllo i sobretot bones vibracions per no para de ballar des de la primera a l'última cançó i que us recomanem.
Díes abans de la seva actuació al Bel-Luna, vem poder parlar amb els seus components i aquest és el resum de la trobada.

Vermouth Time 
"un bon aperitiu de soul-jazz"!!!

Vermouth Time és fruit de les vostres inquietuts musicals?
La banda va néixer amb la intenció de recrear el soul-jazz, característic dels anys seixanta. Al principi ens basàvem en versions de temes de la època. Més endavant vam trobar interessant crear un nou repertori incloent-hi composicions pròpies. Això va fer que el grup anés trobant el seu sò i es consolidés un estil propi, una manera d’enfocar el Soul-Jazz.
Sou dels pocs grups que reivindica el so Hammond que va popularitzar gent com Jimmy Smith o Jimmy McGriffin. Us sentiu una mica marcians a Catalunya, tot i que cada cop hi ha més bandes que l'utilitzen?
No especialment. Cada vegada hi ha més gent que opta per incloure aquest instrument dins la formació i hi ha molt bons instrumentistes. El que és més inusual és trobar-se un Hammond B3 als directes degut al seu complicat transport.
Tot i que està clar que el soul-jazz és la vostra senyal d’identitat, quins grups o solistes són els culpables de la vostra passió per aquest tipus d'estil ?
En podríem dir molts: Lou Donaldson, Lee Morgan, Jack McDuff, Donald Byrd... etc. Tots ells mesclaven el soul-jazz amb el hard bop. En definitiva, utilitzaven elements de la tradició negre com el gospel o el blues o també influències llatines com el boogaloo. També hi ha grups actuals que han optat per recrear aquest estil com Sugarman’s Three.
Teniu un EP/CD promocional, però quan tindrem nou LP de Vermouth Time?
En breu. Recentment hem optat per incloure guitarrista a la formació, en Sebas Corbella, que ha estat una gran aportació a la banda, i estem preparant el nou repertori per entrar a l’estudi de seguida que estigui llest.
Com veieu el nou  moviment de música negra a Barcelona?
Hi ha moltes bandes noves i de no tant noves que aborden amb respecte la música negra en totes les seves variants. Ens fa contents que això sigui així. Gent com The Excitements, Fundacion Tony Manero, The Slingshots, Soweto o Phat Fred, etc,  músics que admiren la música negra i cuiden els seus projectes.
Quins projectes teniu a curt termini?
La nostre energia ara mateix va dirigida a confeccionar un bon directe amb la nova formació per seguidament entrar a l’estudi. Som tots músics inquiets i Vermouth Time esta en constant evolució.


diumenge, 6 de març de 2011

Pòquer de dones al funk britànic

El 8 de març és el dia Internacional de la Dona Treballadora, jornada reivindicativa en tots els aspectes ja que encara queda molta feina per fer, i en el món de la música també. Nosaltres ens voler sumar a aquesta data reivindicant el paper de la dona en el món del funk amb la recomanació de quatre dones del neofunk britànic del segle XXI a les que heu de seguir la pista. Un quartet imprescindible banyat en or musical de color negre.

ALICE RUSSELL


Aquesta rossa d’ulls blaus va començar la seva carrera cantant al cor d’una esglessia de Brighton. Ha publicat fins el moment 3 discos en solitari, però la seva gran veu i passió pel soul i el funk la portat ha col·laborar amb gent de la talla de Roy Ayers, The Roots, Lonnie Liston Smith, De La Soul, The Quantic Soul Orchestra i The Bamboos. Actualment és una de les cantants de soul/funk més populars del Regne Unit.



LAURA VANE

Amb un disc al mercat, editat al 2009, Laura Vane s’ha guanyat el cor de molts aficionats al funk del centre d’Europa, però encara no ho ha fet dels seus veins de Londres. Acompanyada dels Vipertones, la seva banda inseparable, Laura Vane a actuat per mitja Europa i actualment está preparant el seu segón disc, que seguirá la mateixa línia de soul/funk old school.





BABY CHARLES


Baby Charles venen de Brighton, autèntic niu de grups de música negra al Regne Unit. La banda liderada per la cantant Charles Dionne van publicar el seu primer disc l'any 2008 i la seva proposta ens acosta a un deep-funk ple de força interpretativa i amb una banda espectacular. És una de les cantants protegides de gurús del funk com Andy Smith, Keb Darge o Snowboy. Sembla ser que estan preparant nou material per aquest 2011.




CORRINA GREYSON

És una de les noves veus del soul-funk londinenc, Corrina Greyson ha col·laborat amb diferents artistes com The New Mastersounds o els italians The Link Quartet, entre d'altres. Habitual del circuit de clubs de la capital britànica com el 100 Club o el Jazz Cafè, Corrina Greyson és un diamant en brut del nou funk britànic que el mes de maig del 2010 va realitzar una petita gira per l'estat espanyol i que molt pocs la van poder veure al Jamboree de Barna.






dissabte, 19 de febrer de 2011

SOVIET FUNK

Des de Rússia amb amor… pel funk!!!

Un tresor de les inquietuts musicals d’un entusiasta de la música moderna a l’ex Unió Soviética, una autèntica joia que fará les delícies dels buscadors de tresors musicals. Un disc gravat per un tal Pavel Sysoyev entre els anys 1971 i 1976, un empleat de l’anomenada “Comissió Estatal de l’URSS per a la Televisió i Radiodifusió", mitjans de comunicació que estaven controlats per l’estat. El senyor Pavel Sysoyev sembla ser que es dedicaba a fer les sintoníes per a la televisió però quan podía i no el controlaban es dedicaba juntament amb uns quants amics bojos pels sons prohibits, a crear la seva pròpia música i es tancaven a l’estudi de manera il·legal fins a altes hores de la matinada i quan ningú els controlaba feien autèntiques jam sessions. Malgrat les restriccions que patía l’Unió Soviética, molts músics i ciutadans van tenir accés, tot i que molt limitat a gravacions de funk nordamericanes com Sysoyev que va adquirir una petita col.lecció de discos de R & B i de Jazz d'un amic, i ho va aprofitar per educar musicalment a tota una generació de músics soviètics que van al·lucinar amb la música que es feia als Estats Units. Aquest grapat de músics de formació clàssica va ser capaç de recrear un so arrelat al funk més pur però també molt proper al jazz-rock i fins i tot al jazz-rock progressiu. Aquest primer volum de Soviet Funk, editat per Secret Stash Records, va ser posible gràcies al contacte que va mantenir aquesta discogràfica amb el mateix Sysoyev, que es van assabentar de l'existència d'aquestes gravacions que s’havien mantingut oblidades i plenes de pols en algún arxiu de la Televisió Russa, i en questió de dies van arribar a un acord per editar-les. Unes cintes amb centenars d’hores de gravació que ara han vist la llum amb Soviet Funk Vol. 1però només és una petita mostra del catàleg de gravacions produïdes i gravades per Pavel Sysoyev i els seus amics un petit tast del que vindrà, de fet acaba d’editar-se el segón volum d’aquesta col·lecció.
Una autèntica descoberta que ens mostra a uns quants bojos per la música negra a l’ex Unió Soviètica durants els anys 70, i que van saltar-se totes les restriccions per oferir i mostrar la seva passió pel funk nordamericà.
Us deixem amb un petit tast del que podeu trobar al disc Soviet Funk (Secret Stash Records 2010). Des de Rússia amb amor… pel funk!!!




dijous, 17 de febrer de 2011

SOUL-FUNK A LA CATALANA


Aquí teniu el reportatge complet de Soul-Funk a la catalana. De tota manera el podreu degustar en format de paper, més ampliat i amb més informació el proper mes de juny a la revista Jaç, on també parlarem del festival Blacksoulona, que celebrar la seva segona edició a finals de juny. Continuem treballant i investigant. Bon cop de funk!!!
  • Darrerament, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol podem gaudir de diferents propostes de grups que ens apropen a la música negra. Aquests investigadors musicals aprofundeixen  en diferents estils o creuaments com el soul-funk, el latin-jazz o el boogaloo, entre d’altres variants. Bandes amb una gran qualitat musical que sobreviuen en un circuit de vegades molt precari i que reflecteix la poca atenció que té aquest moviment a Catalunya. Si a això li sumem la poca atenció que reben per part de diferents festivals, amb excepcions com el Festival de Blues de Cerdanyola, el Black Music Festival de Girona, el novísim Blacksoulona a Barcelona o les poques sales que aposten per aquest incipient moviment musical a casa nostra (Jamboree, Marula Café, Cara B, Continental etc), podriem dir que el panorama, de moment és poc engrescador.Però hi ha molta vida tot i les limitacions en les que es troben aquestes bandes que proclamen als quatre vents el seu amor per la música negra. Com a investigadors musicals que som, us volem presentar en diferents capítols, els grups que estan construint amb sòlids ciments un dels moviments més atractius i més poc valorat, de moment, a Catalunya. Ja sabem que no hi son tots, però hem intentat reflexar la realitat d’un moviment que cada cop té més adeptes i més grups que intenten dignificar els diferents sons de la música negre a Catalunya. Aquest reportatge el podreu degustar en format de paper i més ampliat donant la paraula als festivals i d'altress activistes en el número de juny de la revista Jaç, que inclourà un ampli reportatge del Festival Blacksoulona.

Soul Funk a la catalana 
Mother Groove 
Formats l'any 2006 pel cantant i guitarrista d’origen Italia Gianni Sciannamé, el baixista brasiler Daniel Doctors i els catalans Abel Boquera als teclats i Roger Serrahima a la bateria, Mother Groove ofereixen un directe potentíssim de soul i funk. La banda és complementa amb una secció de vents i segones veus per als directes creant un explossiu cóctel ple de vitalitat. Han editat diferents singles amb el segell anglès Soul Unsigned que els ha obert les portes del mercat britànic i de la mateixa BBC. Les últimes noticies que ens han arribat indiquen que Mother Groove s'han separat i transformat en AB3, una autèntica llàstima.




Aquests barcelonins van iniciar el seu projecte l’any 2008 amb l’intenció de recuperar l’energía del Soul & Deep-Funk i executat amb molt passió. Han  compartit escenari amb grups com els japonessos Osaka Monaurail i els britànics The New Mastersounds. Actualment estan preparant el seu primer disc, un Maxi-single produït per Miguelito Superstar de La Fundación Tony Manero, un avançament del que será el seu primer llarga durada que sortirà el 2011. Aquest disc no deixará indiferent a ningú que li agradi el nou funk.


The Black Beltones 
Soul, rhythm and blues i boogaloo al servei de 9 músics que transmeten molt de groove, sentiment i passió per la música negra. El seu directe ens pot traslladar amb la nostra imaginació als clubs de ball de Nova Orleans, o al Harlem més funk i a la frenética pista de ball del Wigan Casino amb autèntiques bombes musicals de Northern Soul. Una fusió de soul-funk a ritme de boogaloo.


Cardova 
Un altre dels projectes de Lalo López, guitarra de La Fundación Tony Manero, que juntament amb d’altres companys curtits en mil i un grups com Chocadelia Internacional o Los Fulanos, han creat aquesta superbanda. Cardova revisiten el funk, des de Nova Orleans fins  a Brooklyn i amb un potentíssim directe interpretat a un ritme imparable. Són uns autèntics trencapistes ideals per a una nonstop party

The Excitements
Són una autèntica bomba de rellotgeria funk-soulera i posiblement la banda que está més en forma. Capitenajetada per la gran veu de Cakau Valls, nascuda a Moçambic però afincada actualment a Barcelona i formada en l’escola del hip-hop i el soul, The Excitements está format per excomponents dels ja desapareguts The Fabulous Ottomants i dels encara vius Organic Rhythm Generation, dels que ja parlarem en una altre entrega. Influenciats pel rhythm and blues i el soul old school, la seva música té la força d’uns primtius Ike&Tina Turner, o d’artistes més contemporanis com Sharon Jones and The Dap Kings als que van telonejar en la seva darrera visita a Barcelona. The Excitements començaran l’any 2011 amb diferents concerts a Alemanya i França. Si actúen prop de casa vostra no us els perdeu són una autèntica bomba amb un directe de soul i funk explosiu!!!!

Phat Fred
Són uns habituals de l’escena del soul i funk catalàs. Superbanda de power-funk amb una qualitat fora de tot dubte i formada pel guitarrista , cantant i agitador de l’escena barcelonina, Dave Wilkinson, a més del bateria Caspar St Charles a la bateria, Arecio Smith al Hammond i els teclats i Tito Bonacera al baix. Els seus components han estat i en algún cas encara estan al servei  de bandes de reconegut prestigi com La Fundación Toni ManeroChocadelia Internacional , La Kinky Beat, Asstrio, Princes of Time o Fast 3Don’t Spoil the Soup, publicat per la companyia Hammondbeat Records, és el seu i molt recomanable primer disc. També la seva música és pot escoltar a la compilació de soul-funk espanyol Groovadelia, editat pel segell Vampisoul.


Vermouth Time
Quartet nascut l’any 2006 que s’inspira en el soul-jazz dels anys 60 i en el so del Hammond com a eix vertebrador en les seves composicions. Format per Victor Puertas al Hammond, que també l’utilitza per fer els baixos, Raül Lorenzo a la bateria, Marc Mena a la trompeta i Sergi Franch al saxo tenor, Vermouth Time s’han curtit en el circuit de sales catalanes com el Jamboree, la Nova Jazz Cava de Terrassa, la Jazz Cava de Vic o la sala Siroco de Madrid. Actualment estan preparant el seu debut discogràfic però si els voleu veure ben aviat en directe i descobrir el seu so, el proper dissabte 15 de gener estaran al Marula Cafè de Barcelona.


The Crossfathers
Tot i que la formació de Lleida és prodiga poc en directe, la seva proposta de rap i soul és de les més interessants que hi ha actualment a Catalunya. Un suggerent resultat de la mà d'un cantant de rap, una cantant amb molt de groove, una banda de funk i soul tècnicament perfecta i un dj efectiu. Una combinació perfecta que no defraudarà als amants del neosoul ni el r&b més americanitzat.

Los Fulanos
Són els reis del boogaloo i una superbanda formada per components de diferents grups que és mouen dins de l’escena del funk com La Fundación Tony Manero o Chocadelia Internacional entre d’altres. La seva fusió de Latin-Soul i Boogaloo és d’alta qualitat  i una referència a Catalunya quan parlem d’aquest tipus d’estils. Los Fulanos són un autèntic terratrèmol, amb un directe espectacular i contagiós, hereu de de grans artistes de la música llatina com Ray Barretto, Joe Bataan, Willie Colon, Hector Rivera, Joe Cuba, Mongo Santamaria, Pete Rodriguez y Willie Bobo, entre d’altres. Han aparegut a diferents recopil·latoris com el Groovadelia, l’any 2006, però van debutar discogràficament l’any 2007 amb el single que inclou les cançons “C’mon get Dancing” i el “Soul Drummer”, clàssic del gran Ray Barretto. A principis del 2008 editen el segón single amb les cançons “Kiss” i I Want a Chance for Romance”. Fins el moment, la seva última referència és el disc que van gravar amb un dels grans artistes del latin i el boogaloo com Joe Bataan. El disc és va titular King of Latin Soul i el van gravar en molt pocs dies, aprofitant una actuació conjunta que van fer a la Sala Apolo de Barcelona. De tota manera el millor que pots fer per disfrutar de la seva calenta i vibrant proposta musical, és apropar-te a un dels seus vitalistas i atractius concerts.


Organic Rhythm Generation
Són el millor exponent del hammond sound a Catalunya i grans admiradors de Jimmi Smith o Jack McDuff, mestres del B3, l’orgue que va revolucionar i modernitzar  l’escena del jazz als anys seixanta. Organic Rythm Generation està format per quatre músics de l’escena barcelonina amb interessants trajectòries com Víctor Puertas al Hammond B3, Mario Cobo a la guitarra, Xavi Ayala a la bateria i Pol Prats al saxo tenor que han unit les seves forces amb l’objectiu de recuperar el so dels millors grups instrumentals de boogaloo, soul i jazz dels anys 60 com  Booker T & The MG’s, The Meters o Jimmi Smith. www.myspace.com/organicrhythmgeneration

+ Grups + Soul + Funk
Però això no s’acaba aquí. No ens volem oblidar d’altres formacions que es mouen dins de l’àmbit del soul, el funk, la disco music, el deep funk i la música negre en general com:

The Blaxound Family
www.myspace.com/blaxoundfamily
La Fundación Tony Manero
Chocadelia Internacional
Tirant Lo Funk
Fam de Funk
Just 4 Fun
Asstrio
Aerolíneas Subterraneas