dissabte, 15 de gener del 2011

Soul-Funk a la catalana > 3a part

Soul Funk a la catalana (i 3)
Ja hem arrivat al punt i final del reportatge que li hem dedicat als grups que es mouen dins del àmbit del soul-funk català. Ja sabem que no hi son tots, però hem intentat reflexar la realitat d’un moviment que cada cop té més adeptes i més grups que intenten dignificar els diferents sons de la música negre a Catalunya. 

Los Fulanos
Són els reis del boogaloo i una superbanda formada per components de diferents grups que és mouen dins de l’escena del funk com La Fundación Tony Manero o Chocadelia Internacional entre d’altres. La seva fusió de Latin-Soul i Boogaloo és d’alta qualitat  i una referència a Catalunya quan parlem d’aquest tipus d’estils. Los Fulanos són un autèntic terratrèmol, amb un directe espectacular i contagiós, hereu de de grans artistes de la música llatina com Ray Barretto, Joe Bataan, Willie Colon, Hector Rivera, Joe Cuba, Mongo Santamaria, Pete Rodriguez y Willie Bobo, entre d’altres. Han aparegut a diferents recopil·latoris com el Groovadelia, l’any 2006, però van debutar discogràficament l’any 2007 amb el single que inclou les cançons “C’mon get Dancing” i el “Soul Drummer”, clàssic del gran Ray Barretto. A principis del 2008 editen el segón single amb les cançons “Kiss” i I Want a Chance for Romance”. Fins el moment, la seva última referència és el disc que van gravar amb un dels grans artistes del latin i el boogaloo com Joe Bataan. El disc és va titular King of Latin Soul i el van gravar en molt pocs dies, aprofitant una actuació conjunta que van fer a la Sala Apolo de Barcelona. De tota manera el millor que pots fer per disfrutar de la seva calenta i vibrant proposta musical, és apropar-te a un dels seus vitalistas i atractius concerts.

Organic Rhythm Generation
Són el millor exponent del hammond sound a Catalunya i grans admiradors de Jimmi Smith o Jack McDuff, mestres del B3, l’orgue que va revolucionar i modernitzar  l’escena del jazz als anys seixanta. Organic Rythm Generation està format per quatre músics de l’escena barcelonina amb interessants trajectòries com Víctor Puertas al Hammond B3, Mario Cobo a la guitarra, Xavi Ayala a la bateria i Pol Prats al saxo tenor que han unit les seves forces amb l’objectiu de recuperar el so dels millors grups instrumentals de boogaloo, soul i jazz dels anys 60 com  Booker T & The MG’sThe Meters o Jimmi Smith.

+ Grups + Soul + Funk
Però això no s’acaba aquí. No ens volem oblidar d’altres formacions que es mouen dins de l’àmbit del soul, el funk, la disco music, el deep funk i la música negre en general com:
La Fundación Tony Manero
Chocadelia Internacional
Tirant Lo Funk
Fam de Funk
Just 4 Fun
Asstrio
http://www.myspace.com/asstrio
Aerolíneas Subterraneas


. 

dimecres, 12 de gener del 2011

Londres ens fa molta enveja!!!

Si aquest divendres 14 de gener us trobeu per Londres, us recomanem que us passeu pel 100 Club, històrica sala d'Oxford Street que va veure nèixer el punk i que está a punt de desapareixer. Doncs bé la gent de HammondnBeat Records i d'altres lumbreras del soul i el funk han organitzat un megaconcert que no té desperdici. Una tarda-nit d'explossiu soul-funk de la mà de diferents propostes encapçalada per Lenny Beige, una de les veus més potents del soul i el funk anglès, els reis del hammond sound a Europa, la formació de Milano Link Quartet, el retorn d'un dels padrins del soul britànic, Noel Mckoy, Big Joe Louis i Corrine Greyson, una de les veus més prometedores del neosoul britànic, que va fer una única actuació de les dues que tenía previstes al Jamboree de Barcelona per motius de salut. Com podeu veure tota una festa de música negre que tancará ni més ni menys que Andy Smith, músic i dj, que ha col laborat amb gent com Paul Weller i que és un dels dj's residents al Jazz Café de Londres. Com us deiem...ràbia i enveja és el que tenim ara per no poder estar presents al 100 Club de Londres, pero us deixem amb un clip d'un directe de Corrine Greyson...Imaginació i soul-funk al poder!!!

Corrina Greyson

dimecres, 5 de gener del 2011

Calibro 35, italians amb ànima negre...musical i cinematogràfica

Després d'una estada a la Vechia Toscana, que millor que començar l'any amb una recomanació a la italiana. En aquest cas es tracta d'un supergrup de Milano que s'amaga sota el nom de Calibro 35, uns apassionats del cinema negre i de serie B del seu pais. Aquests quatre personatges fan una barreja de jazz i funk-rock, amb un so retro molt a la mida de les bandes sonores que versionen amb molt de gust. El disc Ritornano Queli Di...Calibro 35 (Ghost Records), és un autèntic arsenal groove dels anys setanta i conté versions de bandes sonores de películes de cinema negre italià com "La Morte Acacarezza Mezzanote" o "Milano Odia: La Polizia Non Puó Scapare" de compositors com Ennio Morricone o Gianni Ferrio, a més de temas originals de la banda. Calibro 35 está format per Massimo Marbellota a la guitarra, Enrico Gabrielli als teclats i al Hammond, Fabio Rodanini a la bateria i Luca Nano al baix.  Un disc atmosfèric i ple de fotogrames musicals de color negre i que de ben segur us enganxará. Us deixem el seu myspace per si voleu  escoltar la seva música:
www.myspace.com/calibro35